El futur de l’Ebre està condicionat pel Pla Hidrològic que el Govern espanyol ha aprovat recentment. El pla compta amb l’oposició del Govern (hi presentarà un recurs contenciós administratiu) i de la Plataforma en Defensa de l’Ebre, que presentarà un recurs davant el Tribunal Suprem i també el denunciarà davant la Comissió Europea.
Aquesta setmana, el líder del PP a Catalunya, Xavier García Albiol, es va reunir a Madrid amb la ministra d’Agricultura en funcions, Isabel García Tejerina. Albiol va sortir de la reunió amb el compromís del ministeri d’intercedir a Europa amb l’objectiu d’aconseguir que les veus dels defensors del nou Pla Hidrològic de la Conca de l’Ebre “també puguin escoltar-se malgrat la politització” que, segons el dirigent popular, envolta aquest debat.
Albiol vol que l’Executiu espanyol, que està en funcions, intercedeixi i eviti la paralització d’un pla que considera "totalment necessari" no només per a Catalunya sinó també per al conjunt de comunitats autònomes per les quals transcorre el riu. Segons el líder del PP a Catalunya, la Generalitat actua de forma “deslleial i en contra dels interessos generalitzats dels usuaris del riu”.
El territori rebel·lat
La sensació a les Terres de l'Ebre és que el Govern espanyol tira pel dret deixant de banda els seus interessos. El nou pla preveu una previsió d’aigua per proveir 465.000 hectàrees més de regadiu en el període 2016-2021, que s’afegiran a les 950.000 previstes en l’anterior pla i a la construcció de 56 nous embassaments. Segons la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE), això implicaria un cabal ecològic “inexistent” al tram final del riu. Per tot plegat, els opositors al pla creuen que encara és més perniciós que el Pla Hidrològic Nacional (PHN) de l'expresident José María Aznar de l'any 2000. Llavors la protesta es va escampar arreu del país amb milers de samarretes blaves amb el lema "Lo riu és vida". Setze anys després, les samarretes blaves tornen a tenir sentit. El passat 7 de febrer una manifestació multitudinària es va convertir en la millor fotografia d'un país mobilitzat en contra del nou pla hidrològic. Un pla que, a diferència del d'Aznar, no preveu la construcció d'una "autopista d'aigua que connecti amb València i Múrcia", sinó que altera el curs del riu des de la conca alta.
L'esperança entre els opositors és que Brussel·les tombi el pla. Entre d'altres coses, perquè les directrius comunitàries per aquest tipus d'infraestructures ja adverteixen sobre la inconveniència de construir embassaments si no són imprescindibles. També és especialment protectora amb els projectes que afecten espais naturals protegits com ara el delta de l'Ebre.
Diàleg de sords
En l’actual context polític la tensió entre Catalunya i Madrid s’ha traduït en un diàleg inexistent i de sords. I aquesta tensió és tradueix en les trobades tècniques poc exposades als mitjans però on la maquinària de l’Estat i la Generalitat se les tenen. L'exconseller de Territori Santi Vila va denunciar en el seu moment la manca de sensibilitat de Madrid amb les demandes catalanes. L'Ebre és només un exemple de com les males relacions entre el govern central i la Generalitat acaben perjudicant els interessos de tercers.