La consellera de Drets Socials, Violant Cervera, ha traçat aquest dimarts a la conferència "Més drets, més oportunitats" celebrada a Barcelona les línies mestres de com distribuirà la seva conselleria els fons europeus que li pertoquen. Concretament, el departament rebrà del programa europeu 1.037 milions d'euros, que constaran de dos grans eixos: invertiran 640 milions d'euros entre 2022 i 2026 —és a dir, el 61,7% del total— en polítiques d'habitatge, mentre que els 397 restants aniran destinats a actuacions "en l'àmbit d'atenció a les persones". En accions sobre habitatge, destaca la construcció d'entre 3.200 i 4.000 habitatges socials o la rehabilitació de 65.000 domicilis.
En la seva intervenció, Cervera ha posat èmfasi en el fet que aquests recursos han de servir per pilotar el "canvi de paradigma" que volen incentivar des de Drets Socials: "Catalunya ha de transitar de l'assistencialisme cap a un nou model de drets socials, que faciliti les eines i les condicions perquè els ciutadans disposin d'oportunitats per desenvolupar el seu projecte vital on vulguin i com vulguin". A parer de la consellera, "durant molts anys, mentre la salut o l'educació han estat drets universals i inqüestionables, els drets socials no han rebut la mateixa atenció i no podem permetre que hi hagi drets fonamentals de primera i de segona categoria". Aquests fons serviran per combatre, segons ha destacat Violant Cervera, per fer front a "l'increment de les desigualtats" i els "defectes estructurals que ha evidenciat la pandèmia".
Increment del parc públic d'habitatge
Retornant a l'habitatge, Cervera ha manifestat que l'objectiu és "revertir el dèficit estructural de lloguer assequible amb un increment del parc públic d'habitatge social, així com apostar per la rehabilitació d'edificis i llars amb la mirada posada en l'eficiència energètica i la lluita contra el canvi climàtic". De la dotació que es destina a polítiques d'habitatge, 480 milions seran per a la rehabilitació d'habitatges, que es repartiran en quatre línies d'ajuts en forma de subvencions. Aquest desemborsament, segons calcula Drets Socials, ha de permetre rehabilitar 65.000 habitatges fins a l'any 2026. Els 160 milions restants aniran destinats a incrementar l'oferta d'habitatge social. Els primers 80 milions es posaran en marxa aquest any i els altres 80 s'activaran el 2023. Amb aquest desemborsament, el secretari d'Habitatge i Inclusió Social, Carles Sala, ha estimat que podran construir entre 3.200 i 4.000 habitatges d'ús social.
La consellera de Drets Socials ha indicat que "els fons han de suposar el revulsiu necessari per a fer que superem els baixos nivells d'habitatge amb protecció oficial i anem acostant-nos en els propers anys als nivells d'habitatge social i assequible que hi ha a Europa". En relació amb els ajuts per a la rehabilitació d'habitatges, hi haurà quatre línies: un programa orientat a les actuacions de rehabilitació als barris (dotat amb 184,8 milions d'euros), una línia per a finançar accions de rehabilitació als edificis residencials que obtinguin una millora de l'eficiència energètica (amb una partida de 162,7 milions d'euros), un altre ajut per contribuir a la millora de l'eficiència energètica (té un pressupost de 58,5 milions d'euros) i subvencions per a aquelles comunitats que vulguin redactar el seu llibre d'edifici o projecte de rehabilitació (amb 43 milions d'euros). Aquests ajuts es podran començar a sol·licitar el mes de maig.
Transició cap a "la màxima autonomia personal"
La inversió de 397 milions d'euros per a l'àmbit social té com a finalitat que "les persones puguin ser el màxim d'autònomes durant el major temps possible", ha reblat Violant Cervera. Les accions aniran encaminades a "retardar la dependència tant com es pugui, millorar l'atenció domiciliària, modernitzar centres residencials i fomentar l'autonomia personal i la vida independent". Paral·lelament, Drets Socials planteja "accelerar la transformació digital" i "fomentar l'emancipació en la joventut, així com aplicar "projectes basats en la prevenció". La secretària d'Afers Socials i Famílies, Anna Figueras, ha posat alguns exemples, com la potenciació de la teleassistència, disposar de sistemes de biosensorització que permetin monitorar si hi ha alteracions en la quotidianitat de les persones o avançar en la creació d'unitats de convivència més petites als centres residencials.
Pel que fa a la infància i la joventut, un dels projectes que s'ha destacat són les Cases dels Infants, les Barnahus, que ofereixen una atenció integral als menors que han patit abusos sexuals. La primera ja està en marxa a Tarragona i se'n faran 11 més amb un pressupost de 9 milions d'euros. Alexis Serra, secretari d'Infància, Adolescència i Joventut, també ha revelat que digitalitzaran el Carnet Jove i que modernitzaran i faran més eficients des del punt de vista energètic els albergs de la XANASCAT.
Per la seva banda, la secretària general de Drets Socials, Dolors Rusinés, ha avançat més accions, com la inversió en projectes per a construir i rehabilitar centres residencials i d'atenció diürna, projectes tecnològics propis del Departament, finançament de projectes i inversions de les administracions locals o la convocatòria de subvencions que s'obriran al maig per a entitats, empreses i agents socioeconòmics que vagin en la línia de construir més centres residencials, projectes tecnològics com la millora de l'accessibilitat als espais d'atenció al públic (eliminació de barreres arquitectòniques) o la modernització i transformació ecològica i digital dels centres per a infants i adolescents tutelats.