En Comú Podem continua buscant el suport de l'Estat per a la celebració del referèndum, per bé que una majoria del Partit Popular, el PSOE i Ciutadans hi van tancar la porta fa mesos. El seu líder Xavier Domènech enregistrarà aquest dimecres una proposta per a la creació d'una comissió al Congrés que li doni prioritat, i que serveixi també per debatre sobre plurinacionalitat i sobiranies, en el marc de la crisi territorial. Segons ha sabut El Nacional, la idea és que hi compareguin experts de la societat civil, juristes i constitucionalistes.

En el registre de la proposta, Domènech anirà acompanyat del número dos de Podemos, Íñigo Errejón, com a màxim representant del Grup Confederal d'Unidos Podemos. També hi seran altres diputats, com ara Nagua Alba –per Euskadi– i el portaveu d'En Comú, Antón Gómez. És a dir: dos comuns, juntament amb dos errejonistes, i en ple esclat de les tensions per a l'Assemblea de Vistalegre II. També s'espera la presència d'En Marea i Compromís, les altres confluències.

El gest de Domènech recorda a la petició que va fer al desembre el líder del PDeCAT, Francesc Homs, per a la creació d'una comissió que donés sortida al conflicte amb Catalunya. No va tenir suport ni de PSOE, ni de PSC, suma que hauria estat la clau de volta perquè tirés endavant. L'argumentari del front constitucionalista de PP i C's era de no trencar la "unitat de la nació espanyola", exigint l'assistència a la conferència de presidents autonòmics, a la qual el president Carles Puigdemont es va negar.

El precedent permet posar en qüestió que els comuns aconsegueixin tirar endavant la comissió, però fonts del partit asseguren que el PSOE està disposat a escoltar. "No farem res que vagi en contra del marc legal i la Constitució", deia ambigu dimarts el portaveu Antonio Hernando, preguntat per aquest diari. En tot cas, la gestora de Ferraz tampoc s'ha caracteritzat per l'apertura de mires quant a la plurinacionalitat. El conflicte mantingut amb el PSC ve en part pel concepte "nació", que no estan disposats a acceptar com a terme amb implicacions jurídiques posteriors per garantir una consulta.

Els temps parlamentaris tampoc acompanyen. Per obrir aquesta comissió fonts del partit assumeixen la fita d'aconseguir el suport necessari, després elevar-la al ple per a la seva votació, i més tard es començarien els estudis de la mateixa amb els juristes i altres ponents convidats. Això podria coincidir temporalment amb l'arribada de la tardor de 2017 per al Govern català.

Els recels emergeixen entre els partits independentistes, ERC i PDeCAT. Fonts republicanes asseguren que són davant del mateix cas que amb la proposta d'Homs. "El nostre full de ruta és el referèndum negociat amb l'Estat, o referèndum", recorden. És a dir, que la pantalla de demanar-ho al Congrés ja ha passat, després d'haver-ho intentat en el passat fins a gairebé una desena de cops. Però avui com amb els demòcrates, des d'Esquerra no descarten posicionar-se a favor, si ho fa el PDeCAT, traslladant a Madrid la unitat de vot de Junts pel Sí al Parlament de Catalunya.

Els comuns volen mantenir l'esperança amb dos escenaris en ment: la constitució d'un nou subjecte polític i l'adhesió al Pacte Nacional pel Referèndum. Segueixen assegurant que la pantalla d'acordar-lo és la més viable, perquè aportaria les garanties que permeten vincular una consulta. "És evident que a la Generalitat la vincularà, però l'important és que es pugui dur a terme després", denuncien.

Per declaracions com aquesta, Errejón ha arribat a semblar més agosarat que la confluència catalana, com quan va dir que veia legítim el referèndum unilateral. D'aquesta forma, els catalans busquen sortir de l'espai "tebi", en què afirmen els haurien col·locat els seus adversaris. "No ens preocupa, no ens fa pressió", afirmen. Inclús, creuen que tenen possibilitats de sortir-se'n, perquè veuen la seva una proposta diferent a la d'Homs: "No és una subcomissió, sinó una comissió, i els debats es faran a porta oberta, no tancada", expliquen.

I des del PNB, fonts del partit indiquen que Domènech sols els va fer arribar la proposta al desembre. Des d'aleshores no haurien rebut nova informació, però els nacionalistes bascos, així com EH Bildu, sempre s'han manifestat a favor d'iniciatives sobre el sobiranisme.