Durant la seva llarga existència, la dictadura del franquisme va posar Catalunya i el català en el seu punt de mira, prohibint qualsevol expressió pública de la seva cultura. Davant d'aquesta dura realitat, la revista literària i artística Ariel, publicada clandestinament a Barcelona entre el 1946 i el 1951, va ser un bastió contra el règim de Francisco Franco. Amb l'objectiu d'apropar els més joves a la cultura catalana perseguida pel franquisme, Ariel va ser un referent clau per a moltes persones gràcies als seus treballs impulsats per intel·lectuals i artistes catalans. És per això que ara el Consell per la República pretén reivindicar aquesta revista de cara a la Diada de Sant Jordi aquest 23 d'abril.
Així, l'òrgan que presideix Carles Puigdemont ha anunciat aquest dilluns que posa en marxa una campanya que pretén "blindar" el català i que pren Ariel com a centre gravitacional. La institució republicana distribuirà l'exemplar número 23 de la revista en un intent per "dotar de valor" un exemple clau de la nostra memòria històrica i cultural. Precisament, el número 23 va ser recuperat abans que la policia franquista l'interceptés i ara l'òrgan republicà el comparteix: es pot obtenir a través de la pàgina web ariel23.cat. Un cop feta la reserva, podrà recollir-se el dia de Sant Jordi a un dels més de 20 consells locals que el CxRep té repartits pel territori català. L'exemplar número 23 que posa a la disposició el Consell per la República conté poemes de Joan Triadú i Josep Palau, i ‘Sis poemes nord-americans’, per Manuel de Pedrolo, entre d’altres.
Història d'una revista
Fundada el 1946 per Joan Triadú, Josep Romeu, Josep Palau Fabre, Miquel Taradell, Frederic Pau Verrié, Ariel era una revista d’assaig crític literari que publica poemes i texts d’autors de primera categoria. La revista evoluciona i se sumen en la redacció Joan Barat, Alexandre Cirici, Francesc Espriu, Enric Jardí, Rosa Leveroni, Joan Perucho, Jordi Sarsanedas i Manuel Valls.
La publicació pretenia fer una revisió del passat amb el màxim rigor possible i amb l'objectiu de presentar al públic jove allò que més bé pogués valorar. La seva voluntat, com la de l'anterior revista Poesia, va ser totalment eclèctica, de manera que, tot i seguir una clara línia classicista, s'hi pot trobar una empremta avantguardista. A la publicació clandestina hi predomina l'assaig crític de literatura i d'art, amb una voluntat d'exigència i de rigor crític. Hi ha poemes de Carles Riba, Josep Vicenç Foix, Josep Carner, Salvador Espriu i Joan Brossa, a més de dibuixos i gravats inèdits de Joan Miró, Manolo Hugué, Antoni Clavé, Albert Ràfols i Emilio Grau Sala.