La situació de sequera aixeca polseguera entre l'oposició i el Govern. El PSC ha instat la consellera d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà, que "abandoni la retòrica i passi a l'acció" davant la situació d'excepcionalitat. A parer dels socialistes, és necessari que es desenvolupin "noves infraestructures", destacant que "l'última gran inversió es va fer l'any 2009 amb la dessalinitzadora del Prat quan José Montilla era president". "Vostè, consellera Jordà, ha fet declaracions en el sentit que hi ha sequeres cada 10 anys, quan la mateixa Agència Catalana de l'Aigua advertia el 2019 que hi hauria una disminució de l'aigua del 20%", ha criticat la diputada del PSC, Sílvia Paneque.
Des del PSC, critiquen que les mesures aprovades pel Govern i que van entrar en vigor aquest dimarts contemplin un règim sancionador per a aquells municipis que, eventualment, puguin superar les dotacions de consum fixades en el pla de sequera. "Aquesta mesura no farà aflorar cap metre cúbic d'aigua, perquè el problema que tenim és estructural. Menys sancions als municipis i més inversions al cicle de l'aigua", ha etzibat Paneque.
La CUP també ha preguntat al Govern en la sessió de control d'aquest dimecres sobre la sequera. El diputat Dani Cornellà ha acusat l'executiu d'anar "tard" davant aquesta situació en què "totes les dades ens indiquen que serà la nova normalitat". Des de l'òptica dels cupaires, el Govern "no ha tingut prou en compte el territori" en el decret llei de mesures extraordinàries per la sequera excepcional i sostenen que aquestes van "en la direcció contrària a donar una resposta de fons". "Són mesures pedaç perquè la principal problemàtica dels propers anys als països de la conca mediterrània serà la manca de recursos hídrics", ha assenyalat Cornellà. En aquesta línia, el diputat ha fet una crida a "revertir el model de país" respecte al turisme: "El model basat en el creixement del turisme comporta una intensificació del consum hídric, els macroprojectes i els macroesdeveniments tenen un fort impacte mediambiental i hi ha dades que demostren que un turista consumeix quatre vegades més aigua que un resident". "Aquest no és el model de present ni de futur, i no es pot culpabilitzar la ciutadania i la pagesia", ha defensat Dani Cornellà.
Teresa Jordà referma la necessitat de prioritzar "l'estalvi i l'eficiència en l'ús de l'aigua"
La consellera d'Acció Climàtica, Teresa Jordà, ha destacat en les seves respostes la importància de "desenvolupar infraestructures hídriques per tenir un país més resilient i preparat davant els canvis que vindran" i ha insistit que l'actual situació acabarà formant part de la "nova normalitat". "Treballem amb l'objectiu de garantir-nos l'accés a un recurs que és finit", ha subratllat Jordà. La titular del Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural ha volgut "negar la major" quan s'ha acusat el Govern de culpabilitzar els ciutadans o la pagesia i ha rebutjat les crítiques sobre les sancions als municipis: "No tenim la vocació de perseguir ningú, el decret llei és una caixa d'eines i contempla una mesura dissuasòria en cas d'excés de consum, però nosaltres estem al costat dels ajuntaments".
Davant els retrets del PSC de manca d'inversió —els socialistes han volgut destacar que l'ACA només va executar el 20,8% de les inversions previstes l'any 2022—, Teresa Jordà ha defensat que el nou "cicle de planificació" contempla inversions per "doblar el volum d'aigua de reutilització, millorar les estacions de tractament d'aigua potable, l'ampliació de la dessalinitzadora del Prat o més diners per al sanejament d'aigua". Jordà ha explicat que la línia d'acció també passa per protegir "la biodiversitat, els boscos o els ecosistemes marins".