El portaveu de CSQP, Joan Coscubiela, es manté ferm: hi ha una "neteja de símbols amb criteris ètnico-culturals". Així ho ha tornat a assegurar aquest dijous, en una entrada en el seu blog, després de la polèmica per l'informe encarregat per l'Ajuntament de Sabadell que recomana retirar el nom d'Antonio Machado a una plaça per "espanyolista". Malgrat que el consistori se n'ha desmarcat i ha desmentit que s'ho hagi plantejat, Coscubiela creu que el debat s'ha tancat "en fals".

El dirigent ecosocialista denuncia que "dirigents polítics -no de l'Ajuntament de Sabadell- hagin decidit tapar el debat". A parer seu, el contingut del document, que també fa referència a personatges il·lustres com Goya o Góngora, revela una "tendència profunda cada vegada més evident i desacomplexada en determinats sectors de la societat catalana".

"Es proposa excloure noms que, a judici del seu autor, representen la imposició cultural i política del que s'anomena cultura castellana sobre la cultura catalana pròpia", critica Coscubiela. A parer seu, el més incomprensible és "la proposta de revisió dels noms d'alguns escriptors de la cultura castellana i universal", com és el cas de Machado, només per ser de la cultura castellana. És en aquest moment quan es reafirma en el concepte de "neteja ètnica" que va fer servir a Twitter. "M'ha costat tot tipus de desqualificacions, però fins ara cap argument en contra", diu.

"Xenofòbia ètnico-cultural"

En aquest context, Joan Coscubiela denuncia que s'estan "covant expressions de xenofòbia ètnico-cultural", de forma "incipient però molt evident". I afegeix sobre això: "Negar-ho, tapar-ho, justificar-ho, relativitzar-ho ens pot ajudar a dormir millor, però agreuja el problema".

El portaveu de CSQP al Parlament assegura que no és un cas puntual, sinó que va molt més enllà del nomenclàtor de Sabadell. "Aquesta polèmica no és més que l'expressió d’una tendència de fons, de naturalesa reaccionària, que fa temps s’està instal·lant en sectors de la societat catalana", justifica.

Entre els exemples que destaca Coscubiela per sustentar la seva tesi hi ha el manifest Koiné, que defensava el català com a llengua oficial única, o "la lectura que determinats sectors de la societat catalana fan de la Guerra Civil". Segons Coscubiela, la discriminació i maltractament a la cultura i la llengua catalanes per part de l'Estat "no pot servir com a coartada per fer plantejaments reactius".

En aquest sentit, el líder ecosocialista afirma que no entén "com es poden considerar la rumba catalana dels gitanos de Gràcia o Hostafrancs i les cançons dels gitanos de Perpinyà com a cultura pròpia, i la de Carmen Amaya no". Demana tenir un "debat de fons" sobre la qüestió, "sense insults, alimentats per legions de hooligans i trolls no sempre espontanis".