Ciutadans vol que el Parlament “rebutgi i condemni” les paraules del president Quim Torra als CDR. Així consta en una de les propostes de resolució que han registrat en el marc del ple sobre la “convivència” celebrat aquest dimecres. En el text, el partit unionista alerta sobre “l’increment d’episodis violents protagonitzats pels comandos separatistes, autoanomenats CDR”.
Concretament, des de Ciutadans consideren que “lluny d’encapçalar un Govern per a tots, encoratja els CDR a coordinar-se amb el Govern de la Generalitat i a programar una recrudescència de les seves activitats amb la futura sentència”.
La proposta de resolució, que comença constatant que existeix una “fractura social entre catalans”, també “rebutja i condemna les nombroses declaracions” de Torra “amb idees supremacistes, racistes i xenòfobes”.
En una altra resolució, el partit unionista insta el Govern a “respectar” les resolucions judicials, la Constitució i l’Estatut, reconèixer el “paper essencial” del Tribunal Constitucional, i defensa que jutges i fiscals “han de poder actuar sense patir assenyalaments, assetjaments i fustigacions”. Aquesta mateixa resolució “rebutja” l’utilització de logotips de la Generalitat i el Govern “per part de persones que no formen part de les seves institucions o per part d’organismes fake que intenten actuar de manera paral·lela i suplantar les legítimes institucions oficials”.
Reprovació de Núria de Gispert
En la mateixa línia que el PP, una resolució de Ciutadans demana la reprovació de l’expresidenta del Parlament, Núria de Gispert, “pels seus reiterats i públics comentaris vexatoris i excloents contra determinats diputats del Parlament”, en referència a les paraules contra Inés Arrimadas dient-li que marxi a Cadis. El mateix text “condemna la reprovable pràctica de declarar persones non grata per les seves idees a qui pensa diferent”.
La formació d’Inés Arrimadas també posa el focus en la simbologia en l’espai públic, instant el Govern de Torra a garantir la neutralitat dels espais i edificis públics. En total han presentat deu propostes de resolució, com una que demana garantir la vehicularitat del castellà i l’anglès o una altra que reclama "seguretat i estabilitat perquè Catalunya recuperi les oportunitats econòmiques perdudes amb el procés".