A Catalunya, el pacte d’investidura ha desencadenat un enfrontament obert entre Ciutadans i el Partit Popular. L’argument? Qui és més espanyol i qui ha renunciat a defensar els drets dels catalans que “no volen haver de triar entre cap de les dues identitats”.

En declaracions a El Nacional, el portaveu parlamentari dels populars, Enric Millo, ha lamentat que Ciutadans entri en aquesta batalla i ha brandat el carnet d’antiguitat per justificar que “al Parlament, el PP ha defensat l’espanyolitat molt abans que existís Ciutadans”.

Girauta i l'anatomia

És la resposta de Millo a l’incendiari tuit del portaveu de C’s al Congrés, Joan Carles Girauta, on presumia barroerament d’onejar amb més força la bandera amb la denominació d’origen Espanya: “Els collons a Catalunya els hem posat nosaltres. Ni una lliçó d’espanyolitat”, va piular a través del seu compte personal a Twitter.

Juan Carlos Carrizosa, company al partit taronja, no ha volgut entrar a valorar l’envergadura d’aquestes paraules. En un to més contingut, com és habitual en ell, s’ha limitat a reconèixer –això sí, amb el riure sota el nas- que a ell també li agradaria poder expressar-se habitualment amb expressions que “fan gràcia i tothom entén”.

Amb la mateixa suavitat en les formes però més incisiu en el contingut, Millo ha retret Ciutadans que entri a disputar-se amb el PP el paper de defensor dels catalans que volen ser espanyols, mentre pacta a Madrid amb el PSOE.

PP, Ciutadans i el pacte

“Estan avalant Pedro Sánchez que afirma clarament que el sistema d’immersió lingüística cal protegir-lo i blindar-lo, quan tots sabem que aquest sistema ha impedit que a Catalunya es normalitzi el bilingüisme que nosaltres defensem”, ha etzibat.

En canvi, des de Ciutadans, el relat és un altre. Res de venuts ni de renunciar a principis. El pacte a Madrid amb els socialistes ni contempla un referèndum ni aposta per la immersió lingüística. I a Catalunya, s'apunten el trumfo d'haver aconseguit canviar el paradigma i, gràcies a això, "haver aconseguit ser el partit polític català amb més escons al Congrés". Ben bé, dues cares d'una mateixa moneda que no es reconeixen l'una a l'altra.