Catalunya rebrà 1.023 milions d'euros provinents dels recursos React-EU, corresponents al fons de recuperació Next Generation, fins a l'any 2023. El programa, que ja compta amb el vistiplau de la Comissió Europea, tindrà com a objectiu "afavorir la reparació de la crisi en el context de la pandèmia de la covid-19 i preparar una recuperació verda, digital i resilient de l'economia", segons ha informat la conselleria d'Economia aquest divendres a través d'un comunicat.

A banda d'aquests recursos, el país també percebrà 683 MEUR del Fons Social Europeu (FSE). D'aquesta manera, el Govern podrà desplegar actuacions per una inversió total de 1.706 milions durant els tres pròxims anys.

La Generalitat repartirà els recursos al voltant de quatre línies estratègiques. La més destacada seran les inversions en infraestructures que presten serveis bàsics als ciutadans, amb una assignació de 426,8 milions d'euros (MEUR). També hi haurà inversions destinades a la compra i millora de productes i serveis per a la salut (305,6 MEUR), de suport a les inversions que contribueixin una economia més digital (200 MEUR) i a aquelles iniciatives centrades en la transició cap a una economia verda (75 MEUR). La resta (16 MEUR) seran per a les tasques d'assistència tècnica dels fons.

Centres escolars

 

Pel que fa a les inversions en infraestructures, la Generalitat detalla que destinarà bona part dels fons a finançar la construcció i ampliació de centres escolars per "donar resposta a les necessitats d'escolarització de manera definitiva". Dins aquesta línia també s'inclouen actuacions de rehabilitació i millores en els centres per adequar-los als estàndards europeus de sostenibilitat energètica i qualitat de l'aire.

L'altra pota d'aquest apartat són les inversions en infraestructures sanitàries, les quals necessiten "transformacions profundes en temps rècord per donar resposta a l'emergència actual", segons ha subratllat la conselleria. En aquest sentit, l'arribada dels fons s'utilitzarà per reformar i ampliar hospitals públics, millorar les instal·lacions de blocs quirúrgics i reformar centres d'atenció primària. Per altra banda, la Generalitat proposa la creació d'una unitat de prontoteràpia i l'adquisició d'un sincrotró per dur a terme medicina nuclear.

Pel que fa a la inversió en productes i serveis per a la salut, destaquen actuacions dirigides a reforçar l'atenció per hospitalització de persones malaltes de covid-19. També es contempla un major subministrament de proves PCR, noves fórmules per millorar la coordinació d'unitats de cures intensives o el desplegament d'un sistema de bugaderia adaptada al context de la pandèmia. A banda, es pretenen adoptar nous mètodes logístics per optimitzar els processos de vacunació i gestionar els estocs de material per a la prestació de servei assistencial i per a la protecció dels professionals.

En relació amb les inversions lligades al foment de l'economia digital, la Generalitat indica que el seu objectiu és "millorar la connectivitat vinculada als seus públics amb infraestructures de telecomunicacions de nova generació" i "impulsar actuacions que permetin desplegar projectes de transformació digital dels serveis públics". Garantir l'accés a la fibra òptima a tots els municipis del país, per exemple, és una de les propostes més rellevants. "Això permetria millorar la competitivitat de les empreses catalanes i vertebrar digitalment tot el territori", destaca el comunicat.

En el camp de l'economia verda, la Generalitat assenyala que portarà a terme actuacions dirigides al transport públic. Els objectius són incrementar la cobertura de la xarxa de metro, adaptar-la als col·lectius amb mobilitat reduïda i incidir en la digitalització del sistema. Per altra banda, s'inclouen una sèrie d'operacions dirigides a la construcció de vies ciclistes per impulsar l'ús de la bicicleta com a mitjà de transport públic.

Els recursos que rebrà la Generalitat formen part del paquet de 750.000 MEUR dels fons Next Generation EU, que la Unió Europea ha posat a disposició de tots els països membres per fer front als efectes de la pandèmia.

A la fotografia principal, el conseller d'Economia, Jaume Giró