La revisió de la sedició ha estat un dels assumptes més candents però el ministre de Justícia hi ha passat de puntetes. En la seva compareixença aquest dilluns davant de la comissió del Congrés dels Diputats, Juan Carlos Campo ha defensat la reforma integral del Codi Penal, fent servir els mateixos arguments que fins ara. Més enllà d’això, s’ha limitat a negar que aquesta reforma respongui a “un compromís amb un partit”, en referència a ERC, pel que fa als termes. I aquí ho ha deixat. No ha posat ni tan sols un calendari damunt la taula, com sí que ha fet amb la modificació de la llei d’enjudiciament criminal.

Ha estat ja en el torn de les respostes als grups parlamentaris quan s’hi ha referit. El ministre socialista ha assegurat que aquesta revisió del Codi Penal es farà “amb el més ampli debat” i el màxim consens, sempre que sigui possible. Ha defensat que també es revisi la rebel·lió i la sedició. “Algú dubta que li hem de donar una volta a aquests delictes per ajustar els atacs a la Constitució que es poden donar en una situació nova?”, ha preguntat. En tot cas, ha dit que “els termes” de la revisió ja s’analitzaran, després de discutir-ho àmpliament i comptar amb l’opinió d’experts.

Més enllà de la reforma del Codi Penal, Juan Carlos Campo també s’ha vist obligat a defensar el nomenament de Dolores Delgado com a fiscal general de l’Estat. Ha estat un ítem recurrent en les intervencions dels grups. El ministre ha respost aferrant-se a la legalitat: “El mandat constitucional és clar: espanyol, jurista de reconegut prestigi, amb més de 15 anys d’exercici efectiu de la seva professió”.

Només començar la seva compareixença davant la comissió, Juan Carlos Campo ha fet una “petició” a tots els grups, que serà “eix” de la seva acció de govern: “No deixem que un mal entès partidisme impedeixi que arribem a un acord”. Ha dit que intentarà “col·locar l’àmbit de la justícia en en lloc que es mereix”, que sigui un “servei públic de qualitat”. Per això caldrà “saber tot el que hi ha a millorar, canviar i enfortir”. Per davant té reptes importants, com la reforma del Codi Penal o la renovació del Consell General del Poder Judicial i del Tribunal Constitucional.

El ministre de Justícia s’ha compromès a venir cada tres mesos a la comissió de Justícia per a “retre comptes” sobre els compromisos adquirits, sobre “per què s’han fet i per què no”.

L'independentisme exigeix mà esquerra

En nom d’ERC, la diputada Carolina Telechea ha tornat a exhibir guant de seda amb el govern espanyol, a l’espera de concretar la taula de diàleg. Això sí, li ha retret que la cúpula judicial es mantingui en funcions i que hi hagi un “poder judicial que no representa la societat a la qual hauria de donar resposta”. També ha reclamat la “supressió” de l’Audiència Nacional, una institució “impròpia i hereva del franquisme”. En aquest punt, el ministre li ha respost que és necessària perquè alguns actes desborden territoris. “Si no existís, potser s’hauria d’inventar”, ha ironitzat.

Per la seva part, en representació de JxCat, Jaume Alonso-Cuevillas li ha recordat que la cartera de Justícia mai no haurà tingut tanta “rellevància política” com en aquesta legislatura. Ha assenyalat la gravetat d’un conflicte polític “que mai no s’hauria d’haver judicialitzat”, una “greu politització de la justícia” amb una cúpula que “ha decidit posar-se l’uniforme de batalla” i la necessitat d’una reforma del sistema judicial per a fer-lo més eficient i transparent. Ha aprofitat per carregar contra la “injusta” sentència del procés, que “com a mínim és discutible”. Ha exigit la derogació dels delictes de sedició i malversació sense apropiació.

La mateixa exigència de supressió ha fet la diputada cupaire Mireia Vehí, que ha preguntat què farà el nou govern espanyol “amb la politització de les altres magistratures de l’Estat que persegueixen políticament persones que defensen drets col·lectius”. Els ha recordat que tenen “marge per a treballar” en aquest sentit.

Asens, molt crític

En nom d’Unidas Podemos, ha intervingut Jaume Asens, que ha fet un discurs molt crític amb el poder judicial. Ha carregat especialment contra uns jutges que van passar de la dictadura a la democràcia sense que se’ls exigissin responsabilitats, però també contra l’actual CGPJ, “un poder incontrolat que s’està saltant línies que no hauria de saltar-se”. En aquest sentit, ha denunciat que hagi continuat nomenant estant en funcions. “Se situa fora de la legalitat i de la legitimitat democràtica”, ha arribat a dir.

Nova LECrim aquest any

Un dels principals objectiu que s’ha fixat el ministre de Justícia és l’actualització de la llei d’enjudiciament criminal (LECrim). S’ha compromès a presentar un avantprojecte de llei al Consell de Ministres abans que acabi l’any. Ha recordat que l’actual llei és de 1882 i que no n’hi ha prou amb “pegats”. La norma està “desbordada per la realitat processal”. Ha defensat que cal una “nova regulació pròpia del temps i la societat que vivim” per tenir un procés penal “modern, democràtic i plenament adaptat als principis constitucionals”. La direcció de la investigació passarà a mans de la Fiscalia. Ho ha justificat per equiparar Espanya als països democràtic del seu entorn.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat