No tenen data, però les eleccions catalanes estan més a prop que lluny, i els partits ho saben bé. Per aquest motiu, s'encarreguen de posicionar i promocionar els seus propers candidats a la Generalitat. És, de fet, del que més està servint la repetició electoral al Congrés, en una campanya en què discursos i els relats no han variat massa, malgrat que ja fa sis mesos des de la darrera cita a les urnes.
Un dels partits que més ho està seguint aquesta estratègia és ERC, amb un Pere Aragonès clarament en auge i que cada cop té més protagonisme, però també Ciutadans, que utilitza l'espai que els ofereix la campanya per fer més coneguda la seva candidata a Catalunya, Lorena Roldán.
Els republicans encara no han decidit formalment qui serà el cap de cartell a la Generalitat, ara que Oriol Junqueras està inhabilitat per qualsevol càrrec públic, però Aragonès, que des del mes de setembre és coordinador nacional del partit, té un buscat paper principal durant la campanya. Fins i tot vA ser l'encarregat de tancar l'acte d'obertura de campanya de dijous passat, per davant de Gabriel Rufián, candidat a les eleccions generals. A més, pràcticament sempre és ell l'encarregat de donar el titular principal.
També el president del Parlament, Roger Torrent, que s'ha posicionat internament com a possible candidat, té un paper destacat en la campanya. Com ja va passar en les eleccions del 28-A, Aragonès i Torrent es parteixen els actes pel territori català i actuen tots dos en els mítings importants.
Sergi Alcàzar
Tot i això, en aquella ocasió el president del partit, i aleshores també cap de llista a Madrid malgrat l'empresonament, Oriol Junqueras, participava en els actes a través de les videoconferències que li autoritzava la JEC i amb cartes. També la secretària general del partit, Marta Rovira, va intervenir en alguns mítings des de l'exili a Ginebra. Cap dels dos hi és aquesta vegada. Junqueras per la situació de pres i inhabilitació i Rovira en vistes d'una possible ordre de detenció del Tribunal Suprem a les autoritats suïsses.
Una situació que deixa a Aragonès el paper d'home fort del partit i que el prepara per al proper terreny de joc: les eleccions al Parlament.
Cs lluita per donar a conèixer Roldán
Qui sí que té decidit formalment el futur candidat a la Generalitat és Ciutadans, la militància del qual ja ha assenyalat Lorena Roldán. Tot i això, l'actual líder del partit, després de la marxa d'Inés Arrimadas al Congrés, no és massa coneguda pel gran públic. Per això, els taronges han optat per donar-li un paper principal durant la campanya, a diferència del 28-A on Carlos Carrizosa i segones files de la llista electoral tenien més protagonisme en absència de la candidata Arrimadas, que anava a buscar vots per les espanyes.
La promoció de Roldán no és nova. De fet, va començar amb la moció de censura contra el president Quim Torra que es va celebrar a principis d'octubre, però en aquesta campanya ha estat més explícita i exponencial. La futura candidata a la Generalitat està protagonitzant els d'actes de migdia, normalment encapçalats pels candidats, i té també un paper destacat en els grans mítings, com els que es van celebrar el passat cap de setmana a Tarragona i l'Hospitalet.
EFE
L'altre líder que ja és segur que es presentarà a la Generalitat és el socialista Miquel Iceta. En el seu cas, el lideratge està més que consolidat, però també està tenint un paper protagonista en aquesta campanya com a home clau del partit. També, en part, per la baixa mèdica de la candidata, Meritxell Batet, que ha estat absent des de l'inici.
La resta de candidats, una incògnita
La resta de partits –des de JxCat i els comuns fins a la CUP o el PP– encara no tenen decidit el seu candidat a les eleccions catalanes. Això sí, dins l'àmbit de junts el paper central de la campanya, més enllà de la candidata Laura Borràs, el juga el president Carles Puigdemont com a líder de l'espai, mentre que per part dels comuns, l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, està tenint un paper central en els mítings.
Per altra banda, la CUP no promociona cap nom més enllà dels lideratges actual i dels caps de llista per les eleccions al Congrés, amb Mireia Vehí al capdavant, però sí que utilitzen l'escenari electoral espanyol com a avantsala de les catalanes. Mai abans els cupaires s'havien presentat a unes eleccions generals en no reconèixer-les com a pròpies. Aquest 10-N sí que ho faran, amb la situació de la política actual com a pretext. A ningú se li escapa, però, que la candidatura no vol deixar passar l'oportunitat de tenir més notorietat amb la vista posada a millorar els 4 diputats que té ara al Parlament. La no concurrència a les darreres eleccions li havien fet perdre pistonada.
Finalment, els populars continuen immersos en una crisi interna, que va tenir com a exponent el moment en què la candidata, Cayetana Álvarez de Toledo, va considerar que el partit havia de demanar "perdó" als catalans no independentistes per haver-los deixat "desemparats". Unes declaracions que no van agradar a l'anterior candidat i exlíder del partit, Xavier García Albiol. El proper candidat, dins un partit fracturat per les últimes defetes electorals, és encara una incògnita.