Carrer Nicaragua, quart pis. L’antiga sala d’actes de la seu del PSC s’ha convertit en l’epicentre de la seva campanya pel 26-J. A l’agenda del dia ja no hi ha visites a mercats ni grans mítings en poliesportius. S’han substituït pel que des del partit han anomenat “diàlegs”, en un espai que recorda més a un plató de televisió que a un auditori.

Allà dins, la candidata rep diferents convidats que s’asseuen als sillons o tamborets, depenent del dia, i parlen del seu sector, des d’energies renovables fins a educació. Al tram final, Batet fa una llista de les propostes del partit, llegint d’unes targetetes al més pur estil magazine, davant d’una cinquantena de cadires pel públic.

Aquest format de campanya entre les quatre parets roges ha perdut el poc sentit que li quedava quan, a l’acte d’aquest matí, fins i tot els assistents eren els propis treballadors de la seu del PSC. Batet ha aparegut acompanyada de Carles Martí per primera vegada aquesta campanya. Aquest n'havia estat exclòs des que va abandonar les primàries i va ser relegat a liderar la llista al Senat. Martí ha fet de teloner de Batet amb un breu discurs, al qual la número u li ha posat la cirereta. Tot plegat, menys de 20 minuts de trobada.

Batet i Martí, a l'acte d'aquest matí a la seu / Maria Macià

Els actes fora de Nicaragua han estat sortides a nuclis socialistes històrics on, en alguns casos, l’assistència deixava molt a desitjar. Les poques apostes segures que encara queden al partit són municipis com Santa Coloma de Gramenet o l’Hospitalet de Llobregat, on s’ha aprofitat per portar grans líders com Pedro Sánchez o Zapatero i assegurar la jugada.

El PSC ha centrat la campanya en el “format diàleg” a la seu per diferents motius. En primer lloc, s’estalvia grans quantitats de diners que s’haurien de destinar al lloguer d’espais o equips, una despesa que al PSC no li convé assumir tenint un deute de 12M€. També s’ha de tenir en compte que el partit volia fer una campanya molt enfocada als mitjans de comunicació, on tenen un bloc informatiu assegurat facin el que facin. A més, el poder de convocatòria dels socialistes a Catalunya ja no és el mateix que uns anys enrere, cosa que explica la preferència pels espais reduïts.