Els lletrats del Parlament no sempre han bufat a favor de les tesis de l'independentisme. Tot sovint ha estat al revés, amb advertiments sobre determinades actuacions que no veien clares. Ara, però, fan pinya amb el president i amb els grups de JxCat, ERC i la CUP en un contundent escrit d'al·legacions que ha enviat al Tribunal Constitucional. Els serveis jurídics del Parlament acusen l'alt tribunal d'extralimitar-se en la seva persecució contra Roger Torrent i la resta de membres de la Mesa i sol·liciten que actuï amb més "prudència" per no "amplificar innecessàriament un conflicte". 

El document, que signa l'exlletrat major Antoni Bayona, respon a l'anul·lació -prèvia a la votació en ple- de l'apartat de la resolució de resposta a la sentència que van proposar les forces independentistes i que expressava que "els diputats reiteren i reiteraran tantes vegades com ho desitgin la defensa del dret a l'autodeterminació i la reivindicació de la sobirania del poble de Catalunya", així com la moció de la CUP. Al llarg de quinze pàgines, desenvolupa un extens argumentari per fer veure a Constitucional que el seu paper en aquesta legislatura està sent desproporcionat. És més, li retreu que estigui encara ancorat en tot el que va succeir durant el mandat de Puigdemont. Sobre aquesta qüestió, recorda que durant l'últim any i mig, amb el govern Torra-Aragonès, les úniques iniciatives que s'han impulsat es queden en el terreny merament declaratiu. 

Més concretament, Bayona qüestiona l'abús que el govern espanyol i el TC estan fent de l'instrument conegut com a incident d'execució. Es tracta d'una figura que va més enllà de la simple impugnació d'un text i que porta associades possibles conseqüències penals per als seus impulsors. El lletrat recorda que "aquesta mesura està concebuda per iniciatives que no siguin només declaratives, sinó que comportin accions concretes derivades de la declaració". 

El TC ha basat les seves darrers actuacions i requeriments contra el Parlament en l'obligació del president Torrent i els membres de la Mesa de paralitzar qualsevol iniciativa relacionada amb la declaració de sobirania de 2015 -anul·lada amb una sentència ferma del TC- que promovia l'exercici del dret d'autodeterminació. L'escrit d'al·legacions convida l'alt tribunal a "replantejar-se aquesta pràctica". "Certament aquella resolució -la de 2015- pretenia exercir el dret d'autodeterminació", "era l'inici d'un procés", afirma Bayona, "però ara ja no som en aquell context, sinó en un de molt diferent". I afegeix que cal "discernir entre el component polític i jurídic del conflicte" i "establir si darrere els actes parlamentaris s'amaga més la voluntat de mantenir viu un conflicte institucional o bé una vertadera voluntat de desobeir". 

Per tot això, conclou que "sembla exagerat i poc raonable arribar a considerar com un supòsit d'incompliment que un Parlament pugui expressar una declaració de voluntat política o que la Mesa no impedeixi que es tramiti una iniciativa per raons merament preventives". Destaca una frase que resumeix l'any i mig de legislatura: "la línia només es traspassa amb l'aprovació de nous actes que van més enllà de l'expressió de posicions polítiques i afirmen, inequívocament, la intenció de fer-les materialment efectives en contra de la Constitució. El que està fent el Parlament en aquesta legislatura no ha traspassat aquesta línia vermella i el TC ho hauria de tenir en compte". 

L'escrit s'ha fet públic al Butlletí Oficial del Parlament aquest dilluns i va presentar-se dimarts passat.