El govern d'Àustria ha anunciat mesures excepcionals per evitar que l'increment del preu del gas i de la llum repercuteixi en els ciutadans, i entre elles destaca que rebaixarà fins a un 90% els impostos que graven en aquests dos conceptes. La mesura deixa en evidència el president espanyol, Pedro Sánchez, que s'ha negat a aplicar aquestes polítiques directes i ho fiava tot a un acord europeu, i a més avui ha anunciat que fins i tot renunciava a aquesta opció. La setmana passada, la vicepresidenta tercera, Teresa Ribera, va assegurar que demanarien a la Unió Europea de recuperar el topall de 180 euros per MWh, en un intent de revertir la pujada descontrolada dels preus de l'electricitat. Però avui també hi ha renunciat, i només parla de desacoblar el preu del gas del preu de l'electricitat.

900 euros d'estalvi per família

 

El govern d'Àustria en canvi ha decidit destinar 2.000 milions d'euros a pal·liar l'impacte de l'increment de preus de l'energia en la indústria i els ciutadans, i arribarà als 4.000 milions a mitjans del 2023. Ha descartat vies com la d'imposar un sostre temporal als preus de l'energia, perquè busca "mesures a més llarg termini per reaccionar davant de la inflació prevista". El ministeri d'Economia austríac calcula que el conjunt de mesures suposarà, fins a mitjans del 2023, un estalvi d'uns 900 euros per a una família que faci uns 50 quilòmetres de desplaçaments diaris. L'estalvi arribarà "als 20.000 euros en el cas d'un hotel amb 50 empleats, i serà d'uns 3 milions d'euros si es tracta d'una gran empresa industrial". Les mesures es començaran a aplicar ara i finas al juny del 2023, segons el ministre d'Economia austríac, Magnus Brunner.

Un altre objectiu del paquet és augmentar els fons per impulsar les energies netes, sobretot l'eòlica i la solar, cosa que, més enllà de ser necessària per combatre el canvi climàtic, s'ha tornat urgent després de la invasió russa d'Ucraïna, segons ha destacat la ministra d'Energia austríaca, Leonore Gewessler. Un 80% del gas que consumeixen els austríacs prové de Rússia i el país alpí, que hi té contractes amb Moscou que estan tancats fins a l'any 2040, no pot prescindir d'aquest subministrament a curt termini. "Àustria transfereix cada dia diners a Rússia, uns diners que també s'utilitzen per a la guerra contra Ucraïna. Aquesta és una veritat amarga", ha admès la ministra. A més, el pla també preveu que per als anys 2022 i 2023, s'incrementen en 120 milions d'euros els programes de finançament per fer el canvi a cotxes elèctrics i vehicles comercials electrònics.

França, també

 

Recentment, el govern francès va presentar també un pla de xoc per amortir l'impacte de l'escalada dels preus de l'energia, que inclou el pagament de la meitat del sobrecost del gas i de la llum a les empreses en risc de patir pèrdues per la pujada dels costos. El primer ministre, Jean Castex, ha especificat que totes les companyies es beneficiaran d'aquesta mesura, sempre quan el gas o l'electricitat representi més del 3% de la seva facturació i que puguin caure en números vermells enguany per culpa de la crisi energètica. És a dir, no tindran res a veure ni el sector ni la mida de l'empresa. Tanmateix, el ministre de Finances, Bruno Le Maire, ha avançat que els sectors que més s'acolliran a aquestes ajudes seran els de la metal·lúrgia, la indústria química, el paper i el cartró, les indústries agroalimentàries i els agricultors.

Aquests són els impostos que es paguen per a la benzina a l'Estat espanyol: