El titular del Jutjat Central d'Instrucció número 6 de l'Audiència Nacional, Manuel García Castellón, decidirà aquest dijous si manté a presó provisional al comissari jubilat José Manuel Villarejo, que està a punt de complir dos anys a Estremera, mitjançant la celebració d'una vista de pròrroga que se celebrarà per videoconferència, segons informen en fonts jurídiques.

Després de dos canvis de data per raons d'agenda i un recurs en reforma del comissari per demanar documentació a la presó sobre el seu estat de salut, la defensa de Villarejo havia sol·licitat de nou la suspensió de la vista per l'empitjorament de la hipertensió que pateix i que li està sent tractada a la presó.

En concret, d'acord a l'escrit al qual va tenir accés Europa Press, demanava de suspendre la convocatòria per "una nova crisi hipertensiva" per la qual se li ha hagut d'aplicar "un tractament de xoc" i ha estat "donat de baixa per malaltia fins divendres vinent 25 d'octubre".

Vista per videoconferència

El recurs ha estat atès només parcialment, ja que la vista tindrà lloc en la data establerta però en lloc de traslladar Villarejo des de la presó a l'Audiència Nacional, podrà 'acudir' per videoconferència des del centre penitenciari.

A continuació de la vista està previst a més que se l'interrogui sobre una de les peces separades d'investigació, 'Land', ja que l'última vegada que se'l va cridar per aquest assumpte, va demanar de posposar-lo al·legant que no havia tingut accés al procediment.

Villarejo compleix dos anys a presó provisional el 5 de novembre, encara que la barrera del límit previst per llei es compleix el dia 3, data en què va ser detingut. Es fa així preceptiu celebrar una compareixença en la que les parts al·leguin si ha de seguir en preventiva fins al màxim legal de 4 anys en tant no existeixi judici i condemna o si al contrari, aconsellen posada en llibertat amb algun tipus de mesura cautelar.

Podem demanarà pròrroga de la presó

D'acord a les fonts jurídiques consultades, l'acusació popular que exerceix Podemos sol·licitarà que es prorrogui la situació de presó provisional atenent la gravetat dels delictes que se li imputen -organització criminal, extorsió, suborn, blanqueig, revelació de secrets i contra la Hisenda, entre d'altres-- i per entendre que es presenta elevat risc de fuga, reiteració delictiva i destrucció de proves.

En concret, criden l'atenció sobre l'existència de nombrosa informació encriptada, que el comissari no ha contribuït a afeblir, i al fet que consideren plausible que pugui comptar amb mitjans informàtics per eliminar-la de manera remota si surt de la presó, la qual cosa suposa al seu parer, un risc real d'obstrucció a l'acció de la justícia.

En la mateixa línia, l'acusació popular argumenta que encara desencriptada, queda abundant documentació per analitzar que podria revelar nous delictes la investigació dels quals ell podria intentar obstaculitzar.

És tesi similar a la qual han vingut mantenint tant l'instructor com la Secció Tercera de la Sala Penal de l'Audiència Nacional en aquests dos anys, quan el comissari ha sol·licitat una dotzena de vegades la seva posada en llibertat fins i tot mitjançant l'article 100.2 del Codi Penal que permetria, per exemple, un arrest domiciliari amb mesures telemàtiques, sense que s'atenguessin les seves pretensions.

Anticorrupció sempre s'ha oposat

En totes aquestes ocasions la Fiscalia Anticorrupció s'ha mostrat contrària a la posada en llibertat del comissari, argumentant que la gravetat dels delictes que se li imputen i l'horitzó de penes que afrontaria per ells justifiquen mantenir-lo a la presó, sumat al fet que continua aflorant patrimoni ocult a l'estranger, que part de la documentació digital que se li va intervenir no ha estat encara desencriptada i podria interferir per destruir-la i que continua existint risc de reiteració delictiva.

La defensa del comissari, per la seva part, considera que el seu estat de salut és prou delicat com per acordar la posada en llibertat.

En la documentació remesa al jutjat, exposa que pateix "una greu hipertensió arterial iniciada després del seu ingrés en la presó el novembre de 2017, que no remet ni si més no amb tractament mèdic-farmacològic continuat el que suposa un risc cert de patir un esdeveniment cardio o cervell vascular (infart, ictus o hemorràgia cerebral) de conseqüències molt greus o fatals per a la seva vida o la seva salut".

Sobre aquest assumpte, l'acusació que exerceix Podemos considera que no és obstacle per mantenir-lo a la presó ja que no es tractaria d'"una malaltia molt greu amb patiments incurables" en els termes que recull el Reglament Penitenciari, sinó de malalties o trastorns menys greus que poden ser tractats a la presó.