L'Audiència Nacional ha autoritzat l'excarceració de l'expresident de la Confederació Espanyola d'Organitzacions Empresarials (CEOE) Gerardo Díaz Ferrán, que pròximament abandonarà la presó madrilenya de Soto del Real en la qual es troba des de la seva detenció el desembre del 2012 en el marc de l'operació Creuer. El titular del Jutjat central de Vigilància Penitenciària, José Luis Castro, ha concedit el segon grau —un règim de semillibertat— a qui va ser president de la patronal espanyola per haver complert ja una tercera part de la seva condemna. Díaz Ferrán està condemnat a més de vuit anys de presó per diverses causes judicials, entre elles el conegut cas Marsans.

El jutge també ha tingut en compte a l'hora de flexibilitzar l'internament el seu bon comportament —amb 17 fulls meritoris— durant els més de cinc anys que ha estat empresonat, així com la seva disposició a col·laborar, una vegada que surti de presó, amb una ONG. Això sí, el jutge mantindrà sota vigilància a Díaz Ferrán mitjançant un braçalet telemàtic, la qual cosa permetrà no haver de tornar a la presó tots els dies. L'expresident de la CEOE, de 75 anys i que pateix diverses malalties, ha gaudit de diversos permisos penitenciaris i ha estat estudiant Economia a la Universitat Nacional d'Educació a Distància (UNED).

A més, el febrer del 2016 el mateix Díaz Ferrán va enviar una carta a l'Audiència Nacional en la qual va mostrar el seu penediment pel mal causat per la seva actuació.

Les condemnes de Díaz Ferrán

Gerardo Díaz Ferrán va ser condemnat el 7 de juliol del 2015 per l'Audiència Nacional a cinc anys i mig de presó, que ell mateix va acceptar en reconèixer els fets, pel buidament al Grup Marsans. A més, se li va imposar la multa d'1,2 milions d'euros i se li va ordenar indemnitzar de forma solidària amb 450.000 euros a Meliá Hotels International, Viatges Iberojet, AC Hotels i Pullmantur pels prejudicis causats.

No obstant això, per l'incompliment del pagament de la multa, se li ha imposat la condemna d'un any i deu mesos de presó; mentre que la responsabilitat civil ha estat satisfeta pels concursos de creditors que té.

El juny de l'any passat el Tribunal Suprem va confirmar aquesta condemna pels delictes d'alçament de béns, concurs fraudulent, integració en grup criminal i blanqueig de capitals. Díaz Ferrán va ser també condemnat a una pena de dos anys i dos mesos de presó en una sentència dictada el desembre del 2013 pel jutge de l'Audiència Nacional José María Vázquez Honrubia per defraudar 99,04 milions d'euros de l'Impost de Societats de 2001 derivat de l'operació de compra de l'aerolínia de bandera argentina per part d'Air Comet i Viatges Marsans.

D'altra banda, l'Audiència Nacional també va imposar una pena de dos de presó per la despesa de 93.984 amb la targeta black de Caja Madrid i Bankia, una pena que no es pot acumular a les anteriors, ja que la sentència encara no ha estat declarada ferma pel Tribunal Suprem.