Insults, pujades de to, comentaris degradants que res tenen a veure amb la qüestió discutida... El debat públic està en risc? El que tenen clar diverses fundacions és que la situació no pot seguir així, perquè aquesta degradació provoca una pèrdua creixent de la confiança en les institucions i en les persones que les representen i la gestionen. Davant d'aquesta alarma, diverses fundacions progressistes s'han unit per reclamar una millora del debat públic com a eina per enfortir la qualitat de la democràcia. El primer pas d’aquest grup que s’ha unit sota el lideratge de la Fundació Catalunya Europa, que recupera el llegat de la política de Pasqual Maragall, ha estat presentar un manifest aquest dimecres amb el títol “Millorar el debat públic és enfortir la qualitat de la democràcia”. Els propers passos seran actes i debats per generar un espai de reflexió que interpel·li els representants institucionals, els dirigents polítics i els professionals de la comunicació a fer seva aquesta preocupació i afavorir plantejaments i formes d’expressió que ajudin a consolidar la qualitat de les institucions democràtiques “com a instrument per gestionar els conflictes des del respecte personal i l’anàlisi dels arguments de totes les parts, evitant altres formes que les desfiguren, malmeten i desacrediten”.

En una roda de premsa al Col·legi de Periodistes s’ha presentat el text de la mà de representants de les fundacions signants, vinculades a partits i moviments polítics. Així, de la Fundació Rafael Campans (PSC) hi ha assistit l’expresident de la Generalitat José Montilla; de la Fundació Catalunya-Europa, Josep Maria Vallés; de la Fundació Cipriano García de les Comissions Obreres, Dolors Llobet; per part de la Fundació Josep Irla d’ERC, Josep Maria Tresserras; de la Fundació Nous Horitzons d’ICV, Marc Rius; i finalment de la Fundació Sentit Comú dels comuns, Tània Corrons. En les seves intervencions han remarcat amb preocupació la pèrdua de confiança de la ciutadania cap a les institucions i han explicat que faran diverses xerrades temàtiques per abordar qüestions com el tractament de l’extrema dreta per part dels mitjans o sobre el to en les campanyes electorals, a les portes de la cursa per les eleccions municipals.

“El que afebleix i posa en crisi un sistema democràtic no és solament l’atac dels seus adversaris, sinó sovint l’afebliment de l’adhesió i la defensa dels seus partidaris i dels seus responsables”, recull el manifest, que constata que algunes actuacions partidistes es concentren en extremar les diferències en comptes de buscar els punts d’acord “que podrien facilitar la resolució dels problemes d’interès general": “Sovint es degrada la legítima polèmica política amb l’ús d’un llenguatge agressiu en el qual abunden l’insult, la falsedat i la caricaturització de les posicions de l’adversari en lloc de la proposta de l’argumenten favor de les posicions pròpies”.

En el torn de les intervencions Josep Maria Vallès ha expressat que aquest manifest i les accions que duran a terme són obertes i ha fet una crida a noves entitats que s'hi vulguin adherir. El president José Montilla ha reivindicat la pedagogia davant la degradació del debat públic, mentre que Joan Manuel Tresserras ha explicat que aquesta iniciativa "modesta" impulsada per fundacions de partits vol influir sobre aquests mateixos partits per tal d'aconseguir els canvis citats en el debat polític. Al mateix temps, Marc Rius ha reivindicat el fet d'haver-se unit entitats d'orígens diversos per treballar des de la transversalitat en aquesta corresponsabilitat compartida per millorar el debat públic; Tània Corrons ha reivindicat que el sentit comú passa per un bon to en el debat polític, i Dolors Llobet ha recordat com la pèrdua de confiança en les institucions per aquesta degradació del debat allunya la ciutadania de les institucions, obrint la porta a una desmobilització electoral de les forces progressistes.