Els fiscals espanyols demanen la intervenció de la Comissió Europea per aturar l'amnistia que exigeix Carles Puigdemont per facilitar la investidura del president espanyol. L'Associació de Fiscals, que s'autodefineix com l'associació professional majoritària de la carrera fiscal, ha fet arribar una carta al comissari europeu de Justícia, Didier Reynders, en què li sol·licita que insti el regne d'Espanya a què s'abstingui de promoure una llei d'amnistia, amb l'argument que posa "en situació de greu risc l'estat de dret". A més, demanen que, en cas que persisteixi en la seva intenció, s'apliqui a l'Estat espanyol les mesures de restricció d'accés al pressupost de la UE que es va activar per sancionar Polònia i Hongria quan van impulsar mesures contràries als principis de la Unió.

 

En la carta que han enviat al comissari de Justícia de la UE, els fiscals l'informen que en el marc de les negociacions per a la investidura del proper president espanyol, Junts per Catalunya i el seu líder Carles Puigdemont exigeixen "una amnistia per a totes les persones, inclòs ell mateix, que hagin estat enjudiciades i condemnades o els procediments dels quals es trobin en tramitació" per fets vinculats al referèndum de l'1-O. Expliquen que el candidat del PP, Alberto Núñez Feijóo, ja ha rebutjat l'exigència, però no així el candidat del PSOE, Pedro Sánchez.

Separació de poders

L'Associació de Fiscals adverteix a la Comissió Europea que en cas d'aprovar-se aquesta mesura posaria en greu risc l'Estat de dret per "ser contrària als principis de separació de poders i d'independència judicial i, per tant, per trencar alguns dels valors essencials de la Unió Europea".

“Amb la concessió de l’amnistia es desapodera els jutges de la facultat per perseguir i enjudiciar delictes, i per executar les penes imposades. Es tracta, sens dubte, d’una ingerència d’un poder de l’Estat (el poder legislatiu) sobre les competències d’un altre poder de l’Estat (el poder judicial), la qual cosa requereix d’una expressa habilitació constitucional”, argumenta el text, on recorda que les Corts van rebutjar expressament incloure l’amnistia a la Constitució com a potestat del govern, i que es va atribuir expressament al Rei, amb la prohibició d’indults generals.

Per aquesta raó, demanen que en cas que el govern espanyol persisteixi en la voluntat d'impulsar aquesta llei s'iniciï un procediment contra Espanya per "l'existència d'un risc clar de violació per part de l'estat espanyol dels valors contemplats a l'article 2 dels Tractat de la UE", sobre la igualtat dels 27 estats a l'hora de complir els preceptes en què es basa la Unió.

Finalment, proposen que es valori aplicar a Espanya la penalització que va articular la UE per sancionar Hongria i Polònia, davant les iniciatives alienes als principis dels tractats europeus, limitant el seu accés als pressupostos de la UE.