A Euskadi la van batejar com la suma que resta. Després de molt d'insistir, Inés Arrimadas va saber convèncer Pablo Casado per concórrer plegats a les eleccions basques de juliol passat. I l'experiment va resultar més que fallit. La punxada va ser històrica. Tant, que finalment ha hagut de rendir-se en el seu intent de replicar l'operació a Catalunya. "Concorrerem sols a les eleccions", ha anunciat des de Madrid Inés Arrimadas.
La líder de Ciutadans ha lamentat que ni PP ni PSC "no volen sumar esforços". La formació taronja havia ofert a tots dos partits una aliança impossible, unir socialistes i populars en una mateixa candidatura. Iceta se'n va esborrar ja d'entrada. Cap sorpresa. Però el Partit Popular, que juga un paper testimonial al Parlament amb només tres diputats, s'havia estat deixant estimar fins ara.
Ciutadans va guanyar les últimes eleccions catalanes, amb 36 escons i un missatge unívoc: combatre l'independentisme. En només tres anys, el partit ha dilapidat tots aquells suports. Pel camí, una etapa convulsa durant la qual Albert Rivera s'ha retirat de la vida política i Inés Arrimadas ha abandonat el Parlament per assumir el lideratge taronja. La seva substituta a Catalunya, Lorena Roldán, s'ha acabat cremant i tot i que havia de ser la candidata el 14-F, finalment la direcció ha imposat un vell conegut, Carlos Carrizosa.
El desastrós experiment basc
A diferència de Catalunya, el País Basc ha barrat l'entrada de Ciutadans pràcticament a totes les seves institucions. L'any que Albert Rivera va provar sort a les eleccions autonòmiques basques, el 2016, només va obtenir 21.477 vots, quinze menys que els que va tenir UPyD quatre anys abans.
Per revertir la tendència, Arrimadas va arrambar-se a un PP també en hores baixes a Euskadi. El resultat: 6 escons. Per a Cs, l'experiment els va servir per col·locar dos diputats al Parlament basc, una fita històrica per als taronges. En canvi, per als populars va ser un autèntic fracàs. Van passar de 9 diputats l'any 2016 a només 4.