El vot dels ciutadans residents a l'exterior és un dels punts negres a cada convocatòria electoral. Si habitualment les dificultats per exercir el dret des de l'estranger ja són enormes, enguany el coronavirus ha posat encara més bastons a les rodes. Només han votat el 4,2% dels electors a l'estranger en les darreres eleccions catalanes i la dada més preocupant és que d'aquests només el 64% ha pogut completar el procés i, per tant, fer efectiu el vot.

Canviar les traves i el sistema arcaic que existeix per participar en els comicis des de fora de Catalunya és una gran reivindicació que fa anys que dura, i el fet s'ha agreujat després que es fessin públiques les devastadores dades del 14-F. Per això, aquest dijous, l'Assemblea Nacional Catalana ha destacat la necessitat de crear un model que garanteixi aquesta pràctica. L'entitat ha denunciat les "irregularitats" del sistema i ho ha titllat d'"inacceptable".

En aquesta mateixa línia s'ha pronunciat la candidata de Junts per Catalunya, Laura Borràs, que ha denunciat la "vergonya democràtica" que això suposa per Espanya.

Per què passa això?

Atès que Catalunya no disposa d’una llei electoral pròpia, no compta amb una Junta Electoral Central pròpia que tingui l’obligació d’agregar i centralitzar les dades per països de procedència del vot, de manera que no es garanteix que tots els vots des de l'exterior siguin comptabilitzats i menys en un any marcat per la pandèmia mundial de la Covid. D'aquesta manera, milers de persones veuen vulnerat el seu dret a vot. 

Les poques esperances que el vot arribi i les infinites traves burocràtiques fan que cada cop siguin menys els catalans que viuen a l'estranger els que el sol·licitin. En aquests comicis podien votar 255.087 electors residents a l’estranger que estan inscrits al CERA i finalment només ho han fet uns 10.000. En les eleccions al Parlament del 2017, de 226.381 persones inscrites al CERA es van rebre 42.014 sol·licituds de vot, i finalment se’n van comptabilitzar 27.231.