Amnistia Internacional ha presentat aquest dimarts el seu informe anual sobre la situació de l’estat de dret al món, en el qual dedica una secció particular a cadascun dels 144 estats analitzats, entre els quals hi ha Espanya. En la secció dedicada al cas espanyol, l’organització pels drets humans recull informació sobre diferents instàncies de drets humans i en l’epígraf sobre el ‘dret a la privacitat’ torna a mencionar el cas Pegasus, que afecta independentistes i figures polítiques de Catalunya, a les quals es va espiar des del Centre Nacional d’Intel·ligència. Concretament, l’informe descriu com l’exdirectora del CNI, Paz Esteban, va acollir-se a la llei de secrets oficials per tal de no declarar al judici i es va negar a revelar detalls clau per a la investigació en tractar-se aquests d’informació classificada. Amnistia indica que Esteban es troba investigada “en relació amb l’ús del programa espai Pegasus contra activistes independentistes i figures polítiques de Catalunya”. Entre altres temes, l’informe assenyala també la negativa de la justícia espanyola a investigar “els casos d’infiltració policial en moviments socials”, com s’ha denunciat que ha passat en diverses ocasions a Catalunya.

Si bé l’informe aclareix que hi ha algunes denúncies pendents al Tribunal Constitucional, també assenyala que el Congrés dels Diputats no ha aprovat la reforma legislativa per reformar la llei d’enjudiciament criminal que impedeixi aquest tipus d’operacions policials. Sobre feina que no ha fet el parlament espanyol, l’informe també apunta que encara no s’ha produït la reforma de la llei de seguretat ciutadana, altrament anomenada ‘llei mordassa’, per tal de derogar les disposicions que “violaven la llibertat d’expressió i despenalitzar la calúmnia i la injúria”. Ambdues coses, diu, “àmpliament reclamades per la societat civil” i que també havien format part de recomanacions del Comitè de Drets Humans de l’ONU després d’avaluar les obligacions internacionals d’Espanya en drets humans el passat mes de juliol.

Violència policial i desnonaments, a l'ull de mira

Sobre aquesta avaluació per part de l’organisme de Nacions Unides, l’informe d’Amnistia recorda que el Comitè va expressar preocupació perquè la llei d’amnistia de 1977 encara no ha estat derogada. També perquè les actuacions iniciades contra presumptes responsables de “violacions greus de drets humans” durant la Guerra Civil i la dictadura franquista “no han donat lloc a accions penals efectives”. L’informe també adverteix sobre altres temes com els 19.347 desnonaments que es van produir entre els mesos de gener i setembre de l’any passat tot i la presència de normes destinades a evitar-los, així com “l’ús excessiu de la força” i “les restriccions desproporcionades al dret a la llibertat de reunió pacífica” en diverses manifestacions propalestines.

Des d’Amnistia Internacional també donen important rellevància als 46 feminicidis de l’any 2025, així com dèficits presents en centres d’atenció a les víctimes de violència de gènere. Finalment, l’informe també parla dels incidents racistes a la localitat murciana de Torre Pacheco; la crisi per l’acollida dels menors migrants no acompanyats entre el govern central i les comunitats autònomes i en la qual va intervenir el Suprem; les condemnes a funcionaris per la repatriació il·legal de migrants i migrants menors; i la falta de compliment per part del govern valencià i espanyol en els plans de reconstrucció posteriors a la Dana de 2024.