L'Ajuntament de Barcelona ha tancat l'exercici del 2016 amb un superàvit de 97,5 milions d'euros, que es destinaran a reforçar la liquiditat municipal i a inversions financerament sostenibles, principalment en habitatge. Una decisió que no ha agradat gens a l'oposició, que ja ha retret a Colau que no destini aquests milions a fer més polítiques socials.

Segons ha indicat avui l'Ajuntament, l'any acaba amb un percentatge d'execució del 97,6%, però els ingressos han crescut més del previst per l'impost de plusvàlues (36 milions d'euros més). El romanent de tresoreria ha disminuït per fer front a la sentència de l'1%, que consolida l'increment del sou del cos funcionarial municipal i que va comportar abonar 70 milions. Amb aquesta injecció, l'Ajuntament assegura que es reforçarà la solvència i la liquiditat de les arques municipals, i es continuarà garantint el pagament a proveïdors a 30 dies.

Pel que fa a les inversions financerament sostenibles, el govern ja va contemplar aquesta opció en l'elaboració del pressupost del 2017, que ja preveia superar la regla de despesa fixada pel govern espanyol i contemplava un seguit d'inversions que quedaven vinculades al superàvit. En concret, es preveuen inversions en habitatge per ampliar el parc protegit, a més de finançar actuacions de millora de la xarxa d'autobusos, projectes de transformació urbana i de millora i manteniment de l’espai públic i zones verdes, accions de protecció i millora del medi ambient, i l’impuls del projecte de transformació digital municipal.

Crítiques de l'oposició

Alguns grups de l'oposició, com el PDeCAT o ERC, han criticat que no hagi gastat aquest superàvit. La portaveu adjunta del PDeCAT, Sònia Recasens, ha considerat “un escàndol absolut i una indecència” que l’executiu municipal, amb les necessitats que té la ciutat de Barcelona i la seva gent , deixi de gastar 97,5 milions i els hagi de dedicar a compensar els seus problemes de tresoreria. Els demòcrates han denunciat que Colau "guardi a la caixa" aquests diners, en lloc de "gastar en serveis a les persones, en despesa social”.

Per la seva banda, el portaveu d'ERC a l'Ajuntament, Jordi Coronas, ha considerat que "el govern Colau ha preferit dedicar el superàvit als bancs i no a la gent", i ha manifestat que el superàvit acumulat els anys 2015-16 frega els 200 milions d'euros. A més, Coronas ha recordat que  ERC va proposar el passat plenari destinar, com a mínim, el 50% del superàvit del 2016 a polítiques d'habitatge i el govern de BeC i el PSC hi va votar en contra.

Quan Colau criticava Trias

Aquesta actitud del govern d'Ada Colau, contrasta amb les crítiques que ella i el seu equip havien dirigit al govern de Xavier Trias quan aquest governava amb superàvit. Així ho ha volgut recordar la portaveu del PDeCAT, que ha assegurat que Ada Colau o de l’actual Tinent d’Alcalde Janet Sanz havien titllat "d'anomalia" i d'"indecent" el superàvit de Trias, que l'últim any de mandat va ser de 19 milions, cinc vegades menys que l'actual, que en "plena crisi" els diners anessin "pels bancs i no per la gent i els barris".

També el portaveu d'ERC ha considerat que "el superàvit del 2016 reflecteix una vegada més la incompetència d'un govern que només fa anuncis". "Si abans la culpa era del govern municipal, ara la culpa és de Montoro", ha sentenciat Coronas.

Coronas s'ha referit així a la justificació del primer tinent d'alcaldia, Gerardo Pisarello, que ha assegurat que la liquidació de l’exercici 2016 demostra “que cal fer una esmena a la totalitat a la Llei Montoro perquè ofega la capacitat d’actuació dels ajuntaments, imposant limitacions a la despesa que s’han demostrat innecessàries i injustificades, veient la solvència dels comptes municipals”.  Tot i això, Pisarello ha assegurat que “ens comprometem a veure com poder invertir aquest superàvit en polítiques que beneficiïn els veïns i veïnes".