L'Advocacia de l'Estat ha defensat davant el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) la sentència del judici del procés, que va dictar el Tribunal Suprem i va ratificar el Tribunal Constitucional. Ara, ha arribat a les mans d'aquest tribunal a Estrasburg, el qual ha d'examinar la sentència a petició d'Oriol Junqueras, Josep Rull, Jordi Turull, Joaquim Forn, Raül Romeva, Dolors Bassa, Carme Forcadell, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Per la seva banda, l'Advocacia de l'Estat, depenent del ministeri de la Presidència, Justícia i Relació amb les Corts, sosté que la sentència és justa: "La privació de llibertat a conseqüència de les penes imposades va ser proporcional a la gravetat dels fets". A més, se subratlla que no es van vulnerar els drets dels condemnats
"La sentència condemnatòria del Tribunal Suprem va ser respectuosa amb el dret contingut a l'article 7 del Conveni Europeu de Drets Humans a no ser condemnat per una conducta que no constituís delicte sota la llei nacional en el temps de la seva comissió", sosté l'Advocacia de l'Estat a l'escrit que ha presentat davant el TEDH, segons informa El Español. La representació jurídica de l'estat espanyol defensa que els tipus penals, tant la sedició com la malversació, "eren previsibles en el moment de la seva aplicació pel Tribunal Suprem, d'acord amb la revisió efectuada pel Tribunal Constitucional espanyol, sense que aquesta aplicació desbordés les vies de les regles d'interpretació restrictiva de les lleis penals". D'aquesta manera respon a la denúncia dels nou condemnats, que sosté que la condemna per sedició va ser imprevisible a causa de la interpretació del tipus penal que en va fer la Sala.
Dret a protesta
Mentre que els nou condemnats denuncien que la sentència del procés criminalitza el dret a protesta, la llibertat de reunió i d'expressió, l'Advocacia de l'Estat ho nega rotundament. En el text presentat davant el TEDH, s'alinea amb el Suprem i el Constitucional i sosté que van declarar provats que els fets "no implicaven la negació de la capacitat dels demandants condemnats per expressar lliurement les seves idees" i les penes imposades "no ho van ser per difondre opinions o doctrines contràries a l'estatus constitucional espanyol, ni tampoc per propugnar una superació del marc polític vigent, ni tampoc per participar en manifestacions". "El que va ser objecte de retret penal van ser actes o conductes dels condemnats que desbordaven l'àmbit de les llibertats d'expressió i reunió", es conclou en el text.
També defensa les sentències de presó imposades, ja que remarca que es va admetre la culpabilitat dels fets. "La privació de llibertat es va produir després de la declaració com a culpables dels demandants, amb base a una sentència penal motivada", es recull al text, on s'hi afegeix: "L'existència de la declaració de culpabilitat esmentada es va produir després de la constatació pel tribunal sentenciador de la comissió d'una infracció penada per la llei".
Sense motivació política i amb proves
Per altra banda, l'Advocacia de l'Estat defensa que la sentencia no va vulnerar l'article 19 del Conveni Europeu, el qual limita la restricció de drets. En aquesta línia la representació jurídica de l'Estat apunta: "No s'ha demostrat ni comprovat que la finalitat de les condemnes penals obeís motivacions d'índole política". Per altra banda, mentre els condemnats denuncien davant Estrasburg la manca de proves en la seva sentència, l'Advocacia de l'Estat replica que no va ser així. "Només caldria acudir a la sentència del Tribunal Suprem, que fa una anàlisi exhaustiva i profunda dels fets declarats provats, valorant en conjunt l'amplíssima activitat provatòria desplegada en un procés la vista oral del qual es va desenvolupar durant més de cinquanta sessions, en què van declarar més de quatre-cents testimonis, amb especial menció de la rigorosa i detallada anàlisi individualitzada de la responsabilitat de cadascun dels acusats", se subratlla al text.