El canvi. Aquesta és la bandera amb què Junts pel Sí pensa presentar-se a les eleccions que avui comencen, com l’única opció que representa una opció real de transformació. Ningú no dubta que aquests seran els comicis més transcendentals que ha viscut Catalunya des de la restauració de la democràcia, i que els 15 dies de campanya que els precediran seran absolutament diferents a qualsevol convocatòria anterior. Un pols a tot o res, on el discurs electoral haurà de perfilar, i molt, els seus objectius.
Segons la fotografia de la línia de sortida que ahir presentava el CIS, Junts pel Sí, amb 60-61 diputats, triplicaria el resultat de la formació que el segueix, Ciutadans (19-20), però no aconseguiria la majoria absoluta. Necessita el suport dels 8 diputats de la CUP. Aquest sondeig, que insisteix en el panorama que perfilaven anteriors enquestes, manté gairebé el 30% d’indecisos i subratlla la idea que la campanya serà clau.
Els estrategs de la candidatura que encapçala Raül Romeva són conscients que els seus votants estan molt mobilitzats però han detectat diferents bosses d’electors que encara no s’han definit. La campanya sobiranista ha identificat entre 150.000 i 200.000 vots que haurien de decantar-se en aquests quinze dies. Al costat del perfil més “èpic” que amaga el seu eslògan, El vot de la teva vida, Junts pel Sí incorporarà des del primer moment la idea del canvi, la que més sedueix aquests possibles votants encara no decidits. Una idea de canvi que afecta tant les relacions amb Espanya com les doloroses retallades.
La batalla es lliura, un cop més, a la demarcació de Barcelona, amb especial atenció al Cinturó de la capital –a Girona i Lleida Junts pel Sí obté la majoria absoluta amb comoditat, segons el CIS, mentre que a Tarragona hi hauria empat de les opcions del sí enfront la resta-. Aquesta idea ha penetrat amb força en totes les candidatures i està marcant la seva estratègia. És el que explica el frec a frec que mantenen Ciutadans i Catalunya Sí que es Pot per la segona posició i que ha fet saltar espurnes abans del tret de sortida de la campanya. El líder de Podemos, Pablo Iglesias, ha rebut les darreres hores una pluja de crítiques a la xarxa després que no ha dubtat a fer una crida als fills i néts d’immigrants andalusos i extremenys per fer fora Mas.
De fet, la intensitat del debat fa ja dies que escalfa la precampanya. Aquesta mateixa setmana s’ha pogut escoltar les reticències al procés expressades per Angela Merkel i David Cameron però també un sorprenent pronunciament a favor de congressites dels Estats Units. No hi ha fronteres. Ni línies vermelles. Ho evidencien les declaracions del ministre de Defensa atiant l’espantall d’una intervenció militar. Aquest partit inclourà tota mena de jugades, inclosa la roda de premsa a què es va haver de sotmetre ahir el futbolista Gerard Piqué després de la xiulada que va rebre mentre vestia la roja.
El primer dia de la jornada electoral coincideix amb la Diada de l’Onze de Setembre. Res no és casualitat. Aquesta serà sens dubte la Diada més polititzada dels darrers anys. Dirigents i formacions que en altres ocasions hi havien pres part han anunciat la seva absència argumentant que la convocatòria ha quedat instrumentalitzada per la candidatura de Junts pel Sí. Així ho ha argumentat, entre d’altres, el candidat de Catalunya Sí que es Pot, Lluís Rabell. Tampoc hi assitirà l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau.
Aquest cop, la Diada serà diferent. L’acord de les formacions sobiranistes sota les sigles Junts pel Sí ha donat una forma política a allò que fins ara era essencialment una expressió popular i que continuarà mantenint també el suport de la CUP.