La transmissió intergeneracional del català és del 80% a Catalunya i a les Illes Balears, i d'un 60% al País Valencià. Així ho revela l'onzena edició de l'InformeCAT 2022, un report anual que recull 50 dades sobre la situació del català arreu del domini lingüístic que publica Plataforma per la Llengua, que constata que una de les principals fortaleses de la llengua continua sent, de manera general, que els catalanoparlants de l'estat espanyol transmeten el català als fills.

En el cas de Catalunya un 53,6% dels residents a Catalunya parlen català amb el fill més gran. Mentre que el 81,9% dels residents, amb com a mínim, un avi catalanoparlant, parlen català. S'eleva fins al 92% en el cas de tenir tres o quatre avis catalanoparlants. El president de Plataforma per la Llengua, Oscar Escuder, ha valorat aquesta dada com a "relativament positiu dins del nostre context". La mateixa enquesta també demostra que els habitants de Catalunya parlen més català amb els fills que no pas amb els pares. 

La submissió lingüística no amenaça el català

Un 50,9% dels catalans consideren que el fet de canviar al castellà quan algú parla en aquesta llengua no implica cap amenaça per al català, segons una enquesta del GESOP encarregada per Plataforma per la Llengua durant la tardor del 2021. I aquesta dada creix fins al 70,4% si s’observa el conjunt de la població de Catalunya, independentment de la seva llengua habitual. A més, revela que només els simpatitzants de Junts per Catalunya, la CUP i ERC ho consideren majoritàriament en perill, amb un 63,4%, un 63,1% i el 36,1%, respectivament. L'informeCAT de 2021 revelava que 8 de cada 10 catalanoparlants canviava al castellà, en aquest sentit Escuder ha manifestat que "cal que mentalitzem els catalanoparlants per no canviar de llengua".

Oscar Escuder president de Plataforma per la Llengua
El president de Plataforma per la Llengua, Oscar Escuder, a l'acte de presentació de l'InformeCAT / Carlos Baglietto

Pel que fa a l'àmbit escolar, l'informe revela que 8 de cada 10 residents a Catalunya estan d'acord amb el model escolar de vehicularitat única del català. Escuder ha celebrat aquesta dada "malgrat els constants atacs que rep l'escola en català". Una altra enquesta elaborada per la Plataforma també assenyala una dada que demostra el suport a l'escola en català, el 82% dels enquestats creuen que l'aprenentatge del català és necessari perquè els infants i els joves tinguin una carrera professional d'èxit. 

Segons les dades del Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu de la Generalitat, l'any 2021, menys de la meitat dels professors, un 46%, mantenen el català sempre o gairebé sempre amb els alumnes. Aquesta pràctica també es reflecteix en l'ús del català entre els alumnes quan parlen fora del centre, l'any 2021, només un 21,8% dels alumnes feien servir el català sempre o gairebé sempre, mentre que el 45,1% declara que no el fa servir mai o gairebé mai. 

directora de plataforma per la llengua Rut Carandell / Carlos Baglietto
La directora de Plataforma per la Llengua, Rut Carandell, a l'acte de presentació de l'InformeCAT / Carlos Baglietto

El català castigat

L'informe destaca que només el 28,7% de les pàgines web de l'administració de l'Estat espanyol i els seus òrgans i agències tenen algun contingut disponible en català. En aquest sentit, el president de la plataforma ha assegurat que no "es pot determinar el català com a llengua minoritària", ja que, segons les dades de la Plataforma per la Llengua uns 5,6 milions de catalans tenen el català com a llengua principal. "El govern espanyol ens castiga constantment i no són coses puntuals", ha criticat Escuder. 

Des de Plataforma per la Llengua també lamenten la disminució de l'ús del català en l'àmbit social, especialment en els joves, que segons revelen les dades només un 23,5% dels joves entre 16 i 29 anys té el mòbil en català, enfront del 38,8% dels majors de 65 anys. Aquest fet està relacionat amb la manca de presència de català en l'àmbit audiovisual, com per exemple, en el catàleg de plataformes com HBO.

Seguint amb els mitjans de comunicació, l'informe també assenyala que 7 de cada 10 habitants de Catalunya pensen que TV3 hauria d'emetre anuncis en català. Segons l'edat, la diferència és considerable, mentre que els joves entre 18 i 29 anys, el 72,9% ho pensen, només el 65,4% dels que tenen entre 49 i 59 anys opinen igual. A més, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals ha retallat a la meitat el seu pressupost per a les produccions, que ha passat de 100 milions a 46,9 entre 2010 i 2020.