Diversos experts pronostiquen que la participació caurà en picat en les eleccions del 14 de febrer a Catalunya, no només per l'efecte de la Covid-19 sinó també pel "cansament" de la societat després d'anys d'hipermobilització. Les eleccions catalanes de 2017 van registrar una participació històrica, del 79% però ara els politòlegs coincideixen a vaticinar que les xifres quedaran lluny.
El professor de Ciències Polítiques de la UPF Toni Rodon, la professora de comunicació de la URV Carlota María Moragas, el professor de Ciència Política de la UB Jordi Muñoz i el consultor de comunicació política en Ideograma Xavier Peytibi, són clars en una entrevista a EFE: baixarà molt el nombre de votants.
Els precedents internacionals
"El que sabem de les eleccions celebrades en diferents llocs fins avui és que, en general, la pandèmia té un efecte negatiu sobre la participació", explica Muñoz. El referent més recent -i també el més proper geogràficament- és el de les eleccions presidencials portugueses del passat 24 de gener: l'abstenció va escalar gairebé deu punts i es va situar per sobre del 60%.
Un altre exemple és el de la segona volta de les eleccions municipals a França, celebrades al juny, on la participació va caure més d'un 20%, fins a quedar-se en el 41,6%. Una excepció, destaca Muñoz, és el cas d'Estats Units, on la polarització dels comicis que van enfrontar a Joe Biden i Donald Trump va mobilitzar pràcticament al mateix percentatge de votants que quatre anys abans.
Un altre precedent recent són les eleccions basques i gallegues del 12 de juliol de 2020, celebrades després de la primera onada de la pandèmia: a Galícia la participació es va quedar en gairebé el 49%, mentre que al País Basc també va caure, fins al 50,78%.
El cas català
En el cas del 14F, Catalunya afronta la convocatòria -que el Govern va intentar ajornar sense èxit al 30 de maig- en plena tercera onada pandèmica, amb un alt índex de contagis i amb els hospitals molt tensionats. Davant aquest context, apunta Peytibi, "solament les persones que estan polititzades tenen clar que aniran a votar", mentre que molts altres tenen dubtes sobre si fer-ho.
Imatge: J.V.
Aquests indecisos, coincideixen els experts, es decantaran per una o altra opció en funció de la "percepció" que tinguin sobre aquestes dues qüestions: Anar a votar suposa un risc per a la salut? És molt complicat?
En el primer dels punts, explica Rodon, influirà la incidència del virus que hi hagi en el moment de les eleccions, ja que a les zones on hi ha molts contagis la gent es queda més a casa; en el segon, apunta Muñoz, dependrà de factors com si es disposa del temps i els mitjans per demanar el vot per correu o si han canviat el col·legi electoral habitual per un altre que està més lluny. Rodon agrega que, encara que s'hagin habilitat franges perquè els contagiats o persones en quarentena vagin a votar, és probable que alguns d'ells prefereixin no sortir al carrer i s'abstinguin.
Menys polarització de la societat
"Amb pandèmia o sense ella, és obvi que la participació en aquestes eleccions serà menor que la de 2017, perquè llavors es va mobilitzar molta gent que no sol votar i que es va activar perquè la societat estava molt polaritzada", afirma Peytibi.
Rodon també creu que l'abstencionisme hauria crescut encara que no existís el coronavirus i comenta que "el gran dubte" és saber si la participació s'assemblarà a la de 2012 i 2015, quan amb el procés ja en marxa el percentatge de votants en les eleccions autonòmiques es va equiparar amb el de les generals, o si es tornarà "a nivells pre 2010", quan en moltes ocasions no es passava del 60%.