Antonio Estañ García (Callosa de Segura, Alacant 1987) es filòsof. Dirigeix Podem al País Valencià de de l’estiu passat quan es va imposar a la candidatura presentada pel corrent fidel a Pablo Iglesias. És el portaveu i Síndic d’aquesta formació política a Les Corts Valencianes. Crític amb l’estructura vertical de la seua organització a l’àmbit de l’Estat, defensa un Podem més “horitzontal, popular i coral” i diu que està de pas a la política. El seu partit dóna suport a l’actual Govern de la Generalitat Valenciana (PSPV-Compromís)

P. Es pot estar de pas a la política i voler consolidar polítiques socials i educatives que perduren en el temps?

R. Efectivament consolidar projectes porta més de quatre anys. Jo estic a la política institucional de pas, però en política estaré tota ma vida. I crec que, en el futur, podré fer una feina des de fora de la institució que si servirà per a consolidar aquest projecte polític. Els projectes que necessiten temps, també necessiten un col·lectiu darrere i no caldrà que estiga jo. Quan arribarem a les institucions trobarem a faltar tot eixe moviment de fora que tira de tu, es tracta d’anar ampliar les persones que participen dels projectes.

P. Quan vostè fou elegit nou líder de Podem criticava l’excessiu protagonisme de Pablo Iglesias. És o no el seu líder?

R. Absolutament. Sense eixe excessiu protagonisme de Pablo Iglesias, Podem no existiria.  Ara estem en una fase en la que allò que podem aconseguir via mitjans de comunicació i híper lideratges ja no es tant el que necessitem si no construir una estructura territorial i local que capitalitze eixes idees. Un treball de proximitat, i per això, cal una organització més aplatada i més coral.

P. Però vostè li guanyà a la candidata apadrinada per Iglesias

R. El que vullguerem deixar clar la gent de la meua candidatura era que volíem tindre el debat en clau valenciana i generar les nostres pròpies preguntes i respostes. A més de eixir d’una lògica estatal que tampoc havia estat tan profitosa en el debat polític.

P. Podem al País Valencià va per lliure o té obligació davant l’estructura estatal?

R. Podem forma part d’un projecte estatal i davant algunes decisions d’àmbit general el que és tracta es que tingam veu.

Podem som un moviment social per imperatiu legal

P. Cóm li explicaria vostè a un foraster el què és Podem?

R. Una resposta avorrida seria: una força política. Nosaltres sempre diguem que som un  moviment social per imperatiu legal. Hem de ser un partit polític per que ens presentem a les eleccions però aspirem a transformar l’activitat del partits i n o reproduir un cert patriotisme de partit. Podem ha de ser una eina útil per al canvi i quan deixe de ser-ho no tindrà sentit.

 

P. Cóm s’han ajustat vostès a les rígides estructures parlamentàries?

R. El procés no ha sigut senzill. El primer amb el que  et entropesses és amb determinats límits del parlamentarisme i el funcionament institucional perquè es molt senzill que es cree una bombolla de treball de 24 hores diàries però que no tinga cap implicació perceptible a l’exterior. A Les Corts Valencianes,  som cinc forces polítiques però, a vegades, es regeix amb una visió bipartidista; i això s’ha de canviar des de dins.

P. Vostès donen suport al Consell de la Generalitat però no estan al govern. És estratègia de no desgast?

R. No ens penedim del que hem fet fins ara. El 2015 ens presentarem per a guanyar i desprès ferem un anàlisi i resolguérem que: millor fiscalitzar el pacte del Botànic perquè des dins no el podríem fer. I amés vullguerem no perdre el continuar dibuixant horitzons. Hem sabut trobar la nostra utilitat, però si ampliem espai, entrarem a governar. Ara, ni som govern ni som oposició.

L’eliminació del copagament sanitari i l’ampliació del parc d’habitatges és obra de Podem

P. Què ha aportat Podem a la societat valenciana des del seu treball parlamentari?

R.  Allò més evident, eliminar el copagament farmacèutic. Som avantguarda a l’Estat. Fou una proposta de Podem quan la negociació dels pressupostos que hem anat ampliat a col·lectius que ja no han de pagar per les medicines perquè és indigne. I un altra iniciativa de Podem  te a veure amb les polítiques d’habitatge. Per primera vegada s’han incorporat partides econòmiques per tal d’ampliar el parc públic d’habitatges.

P. Quin efecte li fa la crisi política a Catalunya?

R. La conseqüència directa és que estem en un replegament centralista per part de l’Estat. I també ens afecta en el sentit ací de voler despertar una eina de les forces conservadores com es l’anticatalanisme. Hem de ser capaços d’intervenir a nivell estatal perquè fins ara no ho hem fet.

P. Creu vostè que els polítics valencians s’han posat de costat ignorant la proximitat territorial i els vincles econòmics i culturals amb Catalunya?

R. Si. Ha hagut cautela pels tema de la llengua i disputa simbòlica que és un escenari en el que juguen molt bé el PP i Ciudadanos. Podem ha denunciat sempre allò que hem pensat que estava fent malament el govern espanyol i ací el posicionament de Ximo Puig davant l’aplicació de l’article 155.

P. Davant les pròximes eleccions municipals autonòmiques i municipals, quines persones seran els seus principals cartells de llista?

R.  Encara estem en el processos interns i no tenim noms.

A les municipals del 2019, ens presentarem al 70% del territori valencià

P. En quants municipis presentaran candidatures ?

R. Ara ja som capaços d’avalar candidatures en llocs on el 2015 no hi podíem. Podem anirà amb les seues sigles a les eleccions municipals, però també deixaren la porta oberta a que en determinats municipis formen part d’altres candidatures. Presentarem candidatures al 70% de municipis valencians.

P. Parlem de pactes. Compromís sembla que no vol reeditar la confluència amb vostès?

R. Nosaltres com a direcció autonòmica tenim el mandat de construir espais el més amplis possibles. Creguem que deixa manera podem ampliar el canvi. Però no volem una confluència el dia abans de les eleccions. Si a setembre no s’han donat els passos per arribar a una confluència anirem sols amb el nostre projecte.

Buscar confluències és voler ser mes amplis

P. I buscar confluències no es pot interpretar també com a un símptoma de debilitat electoral?

R.  Jo crec que és un símptoma d’ambició de voler ser el més amplis i transversals possibles.

P. Que no s’aprove abaixar la tanca electoral al 3% frustra les expectatives dels partits minoritaris?

R. El PP sempre ha dit que no votaria a favor. El que ha canviat d’opinió ha segut Ciudadanos pel seus interessos electoral. Per a mi, rebaixar la tanca electoral del 5% al 3%, era un símptoma de millora democràtica i d’eliminar una anomalia. Els valencians, votem pitjor.

P. Les enquestes els donen un estancament electoral.  Cóm ho valora?

R. Les enquestes, tradicionalment ens donen resultats a la baixa. Jo crec que sí ha hagut un treball de consolidació d’espai de Podem, però el nostre objectiu és ampliar. Si no ho aconseguim serà més o menys decebedor.

P. El PSPV vol reeditar el Govern del Botànic, i Podem?

R. Si. Però el que me preocupa es que els canvis que ara s’anuncien no es consoliden. És important l’horitzó estratègic que pugam compartir amb Compromís.

P. Hi hauria pacte del Botànic PSPV, Compromís i Podem dins el govern?

R. Si. Si tenim el mateix o millor resultat hem de ser decisius a l’acció de govern. Hi ha coses amb el PSOE que compartim però altres no.

P. ¿Deixarien vostès que la Generalitat continués sent presidida per Ximo Puig quatre anys més?

R.  Ximo Puig està molt còmode en el paper de relacionar-se amb la gran empresa, amb sectors més conservadors per que juga un paper molt institucional. Però a mi el que m’importa és quines polítiques fan. El meu candidat favorit per a president no seria Puig. Nosaltres no li tenim por sociològic a la societat valenciana. Hem d’anar avançant per a garantir drets. El meu candidat o candidata serà qui em done garanties que ampliarem drets. Ada Colau, Joan Ribó no fan por i haurem de parlar per a veure quina és la persona indicada per a arribar a eixe càrrec. Que ampliï drets.