Les papereres del meu entorn s'han convertit, malgrat els esforços de les brigades de neteja, en un exemple que estem assistint a un retrocés en una cosa clau que ens havia costat dècades interioritzar: la cura del medi ambient a través del compromís individual amb cada una de les nostres accions. D'acord, és cert, el més urgent és parar la pandèmia, però em pregunto si en aquesta costosa tasca no podem evitar retrocessos i, fins i tot, preparar-nos per fer compatible aquesta lluita sanitària amb una altra que continuarà sent important per al nostre futur.
Els descensos en emissions contaminants i la nitidesa del cel a les grans ciutats han estat un miratge. Les dades es tornen a apropar a paràmetres previs al confinament i, si prenem com a exemple el que va succeir després de la crisi de 2008, no és forassenyat augurar que si no s'hi posa remei ara, el món tornarà a contaminar més i més ràpid del que ho feia abans de la pandèmia per les necessitats de reactivar a ritmes molt elevats l'activitat econòmica. La primera "R" és reduir. No sembla que hagi de passar.
La pandèmia està suposant un clar retrocés en els compromisos mediambientals
Si de les grans projeccions baixem als nostres gestos quotidians, els missatges institucionals no han pogut ser menys afortunats: utilitzem més vehicle privat per evitar aglomeracions en el transport públic. Diguin-me ingenu, però i si provem de reforçar metros, trens, tramvies i autobusos en comptes de convidar-nos a fer exactament el contrari del que durant anys ens han demanat que fem?
Una cosa semblant succeeix amb la segona "R": reutilitzar. La nostra vida s'ha omplert de material d'un sol ús. Hi estàvem lluitant en contra com a un dels mètodes efectius per a la sostenibilitat mediambiental. Els articles d'un sol ús estan a l'ordre del dia i si ningú no hi posa remei quedaran associats a comportaments responsables en favor de la higiene extrema. Bosses, guants, màscares, vasos, plats, coberts... tot d'un sol ús perquè les meves mans pulcres l'estrenin i no toquin res del que d'altres irresponsables (sempre és "l'altre") hagin pogut contaminar. Visca el plàstic!
Aquests estris, a més de la màscara que ha d'anar, segons he sentit dir a diversos governants, al contenidor de la "fracció resta", el cubell d'escombraries de tota la vida, al seu torn dins d'una bossa hermètica, no són majoritàriament susceptibles de ser reciclats (la tercera "R": reciclar). Tinc la sensació que la pandèmia està suposant un clar retrocés en els compromisos mediambientals.