Sembla que aquests dies només es pot parlar de Pedro Sánchez i de la seva "enginyosa" fugida cap endavant, escapant-se de l'operació Casado que els seus podrien estar preparant-li després de la desfeta del 28-M. Però no. La vida quotidiana té més colors, i els debats de fons que comporta haurien de mantenir-se, perquè així potser en la pròxima cita a les urnes decidirem el nostre vot amb més bon criteri. Perquè l'ombra del president del govern espanyol és allargada: la catedràtica M. Luisa Balaguer és magistrada del Tribunal Constitucional perquè Sánchez ho va voler, propiciant amb ella i amb les més recents incorporacions, que, encara que Sánchez perdi les eleccions, el biaix en el control de la legislació espanyola continuï operant en el seu favor durant molts anys. Doncs bé, parlaré d'una frase de Balaguer per demostrar fins a quin punt el nivell de la política es correspon amb el nivell de la societat i com aquest lloc que en comprensió lectora ocupa Catalunya respecte a Espanya pot, mutatis mutandis, replicar-se per parlar de les mancances filosòfiques i científiques de sectors jurídics que són decisius a Espanya. Resum: quin fonament científic té l'afirmació de Balaguer que l'embrió i el fetus només són parts de la gestant?

La ciència ja és capaç de contradir Balaguer: com pot ser el fetus part de la mare quan té una composició genètica diferent d'ella, una cosa que no passa en cap altre lloc de la seva anatomia?

Les seves paraules s'inscriuen en un debat més ampli, el realitzat entorn de l'anomenada llei de l'avortament. El Tribunal Constitucional, dotze anys després que l'esmentada llei entrés en vigor, ha dit recentment que és una norma conforme amb la Constitució en la mesura que el dret a interrompre l'embaràs és una manifestació del dret a la integritat física i moral reconeguda a tota persona. En el seu vot particular a la sentència, Balaguer discrepa de la naturalesa atorgada per la majoria de l'òrgan a la prerrogativa de la gestant, ja que per a ella es tracta d'un dret fonamental en si mateix. Així és més fàcil entendre per què, quan poc després l'entrevisten sobre el particular, afirma que el fetus és una part de la gestant. Per dir-ho en paraules planeres, treure's el fetus és, per a ella, del mateix valor jurídic que prescindir de les amígdales.

Un dels temes que són subjacents a aquesta afirmació, que no és poca cosa quan el transhumanisme surt ja de manera evident de la mà de la intel·ligència artificial, té a veure amb el concepte mateix de la vida humana. Em pregunto en què quedarà la contundència amb què Balaguer fa aquesta afirmació quan la ciència sigui capaç de reproduir embrions al marge de qualsevol claustre matern. Considerarà llavors que el fetus és part de la proveta que l'allotgi? Molt abans d'arribar a aquest (per mi trist) estadi de la tecnologia, la ciència ja és capaç de contradir Balaguer: com pot ser el fetus part de la mare quan té una composició genètica diferent d'ella, una cosa que no passa en cap altre lloc de la seva anatomia? I com és que aquesta part pot amputar-se amb més facilitat que una cama o un ronyó? Perquè suposo que sap la magistrada que, com que el cos es considera un bé jurídic indisponible, cosa que suposa sostreure'l al tràfic d'òrgans, qui assumeix la responsabilitat d'amputar a un altre un membre sí que és susceptible de ser condemnat per un delicte de lesions, encara que l'amputat, per raons de política criminal i com passa en el cas del suïcidi, en la legislació actual no és perseguit. Així doncs, resulta que el metge que amputés a algú un braç seria condemnat, mentre que es considera un dret de la gestant que el metge li amputi això que Balaguer considera part d'ella.

La nova vida no és part de la mare. La nova vida és, per si mateixa. Aquest miracle, de la raó i inauguració del procediment del qual roman el misteri, és l'origen de l'existència d'aquesta mateixa M. Luisa Balaguer que ho nega. Balaguer mai no va ser, en tant que embrió, part de la seva mare, sinó un ésser allotjat i protegit per ella abans i després de néixer. Això en el millor dels casos.