El PP guanyaria les eleccions generals amb una forquilla d'entre 114 i 118 escons, segons els resultats de les enquestes a peu d'urna difoses a partir de les 8 del vespre. No obstant això, podria donar-se el cas que fos desallotjat de la presidència del Govern espanyol per una "suma de perdedors", o sigui un tripartit d'esquerres format pel PSOE (81-85 escons, segona força), Podemos (76-80, molt a prop de la segona plaça) i IU (que n'obtindria 3-4). Ciutadans quedaria en quarta posició i els 47-50 escons que li atribueix el sondeix serien insuficients perquè el PP arribés a la majoria absoluta (176).

Comptat i debatut, el bloc PP-C's suma 161 escons en la forquilla baixa i 168 en l'alta, mentre que el bloc d'esquerres totalitza un mínim de 160 i un màxim de 169, és a dir, 1 escó més, el que, a hores d'ara, ho deixa tot enlaire a l'espera que l'escrutini real confirmi o no la tendència i els càlculs expressats en les enquestes. Més enllà de C's, el PP podria comptar, com a màxim, amb el suport de Coalició Canària (0-1) i, més difícilment, del PNB (4-5). Tampoc no és esperable que ERC (9-11), DiL (6-7), EH (3-4) o GBai (0-1), facilitin la reelecció de Rajoy o d'un eventual candidat alternatiu del PP, com ara Soraya Sáenz de Santamaría.

Doble gir a Catalunya

A Catalunya es produiria un doble gir respecte els resultats del 2011 i del 27S: cap a l'esquerra i cap al referendisme. En Comú Podem, la llista de confluència auspiciada per Ada Colau, i que defensa un referèndum pactat a l'escocesa assumit també per Iglesias –almenys, en la campanya– es fa amb la victòria (12-13); ERC obtindria una meritòria segona plaça (amb 9-11 escons) però DiL, la coalició encapçalada per Convergència, quedaria en 6-7 (5a posició), el que deixa l'independentisme en una posició dèbil, si es comparen els possibles resultats d'avui amb els del 27S, quan encara no s'ha resolt la investidura d'Artur Mas, pendent de l'assemblea de la CUP del 27 de desembre.

C's quedaria a Catalunya en tercera posició (7-8 escons) empatada amb el PSC (igual forquilla), que, en aquesta ocasió pocs escons aportaria al còmput global dels socialistes espanyols. El mateix li succeeix al partit del Govern central, el PP, que quedaria en última posició entre les forces que obtenen representació (5-6 escons), el que confirma als de Rivera com a primera força del denominat unionisme a Catalunya, si bé clarament per darrere dels referendistes i els independentistes. Unió, com es preveia, es converteix en una formació extraparlamentària, a Barcelona, i a Madrid.