El treball autònom a Catalunya

Ahir es va presentar l’informe Situació del treball autònom a Catalunya 2021, una publicació anual del CTESC (Consell Tècnic Econòmic i Social) que ofereix un recull exhaustiu d’informació sobre aquest sector del mercat de treball: explota les dades quantitatives i fa un ampli repàs de disposicions tant en el marc normatiu com en les polítiques i mesures de suport, per acabar amb una bateria de 65 propostes i recomanacions.

D’aquest anuari m’ha semblat oportú recollir-ne algunes dades rellevants per a conèixer una mica millor un tipus de treball que fa poc soroll però que, per la seva importància econòmica, no li prestem prou atenció. Partint de l’Enquesta de Població Activa i de les dades d’afiliació a la Seguretat Social, l’informe fa una dissecció de les dades d’autònoms. En destaco:

• El 2021 el col·lectiu d’autònoms el formaven 559.423 persones, un 1,3% més que el 2020. D’aquests, en números rodons, dues terceres parts són homes i una tercera part dones; els primers van disminuir un 3% respecte al 2020, i les segones van augmentar un 6,3%.
• Amb perspectiva temporal més àmplia, el nombre total d’autònoms a Catalunya es manté en uns valors absoluts força estables des del 2015 ençà, inclòs el 2020, l’any de la covid-19 en que els autònoms es van mantenir i en canvi molts assalariats van passar a desocupats.
• El pes dels autònoms sobre el total d’ocupació a Catalunya es xifra el 2021 en el 15,2%, un percentatge tendencialment en descens des del 2015 quan va assolir la xifra de 17,2% del total d’ocupats. Comparat amb països europeus el pes relatiu a Catalunya és més gran que al conjunt de la UE (13% del total d’ocupats), també de la zona euro (12,9%).
• El gruix dels autònoms (un 58%) tenen edats compreses entre 35 i 54 anys. Els més joves (menys de 35 anys) representen una mica menys del 14% i el seu nombre el 2021 va disminuir un 3,4% respecte al 2020.
• Per branques d’activitat, prop d’un 77% dels autònoms treballa en els serveis (comerç i reparació de vehicles, activitats professionals, científiques i tècniques, hostaleria, logística i comunicacions i altres).
• Les quatre primeres ocupacions dels autònoms són treballadors de serveis de restauració, personal, protecció i venedors (25,5% del total), tècnics i professionals científics i intel·lectuals (21,2%), artesans i treballadors qualificats a manufactureres i construcció (16,5%) i tècnics i professionals de suport (13,2%). En línia amb l’anterior, un 43,7% dels autònoms tenen educació superior.
• A Catalunya hi havia el 2021 85.072 autònoms estrangers, un 5,9% més que el 2020.
• La pensió mitjana dels que van treballar com a autònoms el 2021 va ser de 747,1€ enfront dels 1.194€ que van cotitzar pel règim general.

El treball fa un repàs ampli dels canvis que s’han produït en matèria de protecció dels autònoms (cotitzacions, pensions i altres prestacions) i de les mesures de foment de la covid-19 ençà. Tot plegat, en la línia de corregir el dèficit històric de ser l’autònom un gran oblidat del món del treball.

Tres aspectes que es deriven de l’informe del CTESC m’han semblat especialment rellevants. El primer és la tendència del treball autònom a perdre pes relatiu quan l’economia millora, el que vol dir que el treball assalariat creix més. Segurament que per múltiples motius, entre els quals la seguretat de tenir una nòmina, uns horaris establerts, unes vacances, entre altres. Però potser també per un altre motiu: l’aversió a assumir el risc empresarial, a dependre de l’èxit d’un mateix. Un 71,4% dels autònoms són empresaris amb assalariats, un risc augmentat respecte als autònoms individuals. Aquests empresaris assumeixen més risc que els empresaris que operen amb societats (anònimes o limitades), els quals tenen responsabilitat limitada.

El segon és el baix pes del treball autònom en les activitats industrials, un 5,8% dels ocupats en aquest sector productiu, el percentatge més baix de tota l’economia catalana. La industrial és una activitat que, en general, requereix escala de producció, inversions i organitzacions relativament grans, que s’aborden majorment sota forma societària.  

El tercer punt fa referència a la baixada dels autònoms del sector agrari, que sembla que no té aturador. A finals del 2021 eren 11.760 persones, un 5,3% menys que el 2020. A hores d’ara només representen el 2,1% del total d’autònoms. L’estructura humana que suporta l’activitat agrària ha canviat com un mitjó, i aquestes dades en són un testimoni. Un dia en parlarem.