Benvolgut Sr. Cambray,

Li escric des de la biblioteca pública del poble, el meu autèntic “refugi climàtic” i cultural, perquè és l’únic lloc on puc gaudir d’aire condicionat per poder llegir i estudiar. Em dic Halima Farouk i tot just ahir vaig recollir les meves notes de primer de batxillerat en la modalitat de tecnològic. La tutora, emocionada, em va felicitar tot dient-me que soc una rara avis en els temps que corren perquè les meves qualificacions són excel·lents. Estic tan contenta que les volia compartir amb vostè, així com fer-li saber en quines circumstàncies les he aconseguides.

Com pot deduir pel meu nom i cognom, soc d’origen magrebí i pertanyo a aquell col·lectiu que vostè anomena de forma genèrica i molt paternalista com “alumnat vulnerable”. Els meus pares van arribar a Catalunya ja fa 20 anys i soc la tercera d’una família de quatre germans. La subsistència no ha estat mai fàcil per a nosaltres amb el sou precari del pare, paleta, i de la mare, que a vegades ha ajudat l’economia familiar amb feines de neteja, sempre en negre i mal pagades. Penso que l’exemple de l’esforç dels pares per donar-nos una vida millor, juntament amb el del professorat per formar-me, són la causa del meu èxit escolar i no pas les deficiències del sistema educatiu. Perquè sàpiga que, si soc capaç d’escriure-li aquesta carta amb aquest nivell de correcció, no és gràcies a la suposada immersió lingüística en català, ni a la inexistent biblioteca de l’institut (convertida fa poc en aula multifuncions, plena de pantalles i sense llibres), sinó a la relació que vaig teixir amb la bibliotecària del poble qui, des que vaig mostrar el meu incipient gust per la lectura, no ha deixat d’alimentar-lo amb llibres que han anat des de Teo va al zoo fins a El conte de la serventa de la Margaret Atwood. Mai li estaré prou agraïda!!!

Quan vostè insisteix que cal començar el curs una setmana abans al setembre i no es pot modificar gens l’horari al juny, ni en plena onada de calor amb aules per sobre dels 30º, sempre ens posa a nosaltres, els alumnes vulnerables, com a excusa, com si a l’escola estiguéssim millor

Les moltes precarietats viscudes, a casa i a les aules, i l’esperit crític que m’han aportat totes aquestes lectures, m’han fet militar políticament en un sindicat d’estudiants d’esquerra independentista. Creu que en això coincidim? A mi em sembla que no, perquè quan vostè insisteix que cal començar el curs una setmana abans al setembre i no es pot modificar gens l’horari al juny, ni en plena onada de calor amb aules per sobre dels 30º, sempre ens posa a nosaltres, els alumnes vulnerables, com a excusa, com si a l’escola estiguéssim millor. Em sembla que vostè no sap (o no vol saber) quines són les veritables condicions en què ens socarrem a l'escola pública, i em sembla també que o bé no sap (o vol ignorar) que l’emergència climàtica, que els experts qualifiquen d’autèntica crisi de salut pública, és ja una emergència educativa en el nostre país.  

M’hi jugo que perquè vostè pugui passejar-se pel Parlament amb l’americana posada, sense cap gota de suor al front, les pobres uixeres deuen estar més congelades que l’Amundsen al pol nord. I m’hi jugo també que els despatxos del Departament d’Educació estan tots climatitzats, mentre nosaltres fem les classes ben socarrats, seguint una regla de ràtio climàtica inversament proporcional al que seria el sentit comú: a menys gent, més aire condicionat; com més alumnes amuntegats, absència total de mesures de refrigeració. No em digui, conseller, que això no és classisme, manca d’equitat i discriminació.

La gota que ha fet vessar el got i que em fa escriure-li aquesta carta, han estat les declaracions a Els matins de TV3 d’una tal Núria Mora, la seva secretària de Transformació Educativa, a qui jo picaria la cresta si té ocasió perquè fregaven el límit de l’insult amb un punt de cinisme. ¿Es pot creure vostè que la seva secretària ens va aconsellar com a mesures de “climatització no artificial” o “mesures passives” que abaixéssim les persianes, creéssim corrents d’aire, beguéssim aigua regularment i anéssim al pati a jugar perquè a aquestes altures del curs ja no cal fer classe? Mesures sostenibles, ho són, però suficients? Miri, Sr. Cambray, jo (digui’m rareta) a l’institut hi vaig a estudiar i a poder fer classe, no a entretenir-me fent guerres d’aigua. L’escola encara no és un casal, oi?! Li proposo una solució que no implica cap càrrega energètica afegida i que reverteix la ràtio climàtica que li esmentava: ¿què li semblaria que es transferissin tots els aparells d’aire condicionat dels despatxos de les diverses conselleries a les aules massificades de l’escola pública del país? Proposi-ho al Parlament, si us plau. A més, com que tinc molt clar que vull accedir a un grau professional per ser “Tècnica superior en energies renovables”, estic fent un projecte per a l’institut, com a treball de recerca per a 2n de Batxillerat, on demostro que la despesa energètica que aquests aparells generen es podria compensar instal·lant plaques solars sostenibles a totes les escoles públiques del país. Què li sembla? L'hi acceptarien al Parlament?

Pensi que, si les mesures no es fan efectives aviat, li espera un inici de curs molt “calent”, no només per l’emergència climàtica i per les vagues del professorat, sinó perquè el meu sindicat i jo estem preparant una campanya mediàtica amb els hashtags #enssocarremalesaules, #setembresocarradet i #ofegadetsaclasse, que promet ser trending topic entre la comunitat educativa, incloent els pares que han donat el tret de sortida amb el seu hashtag #senscouenelsfills.

Confio que li arribi aquesta carta, però com que només soc una alumna “vulnerable”, tinc molt clar que no n’espero cap resposta. Tingui vostè bon estiu, recordi posar-se a l’ombra, buscar la ventilació creuada i beure aigua freqüentment.

Halima Farouk