El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya només ha avalat mantenir el toc de queda en 19 dels 148 municipis on el govern el volia aplicar i en queda fora Barcelona i totes les grans ciutats. Final del toc de queda entre la 1 de la matinada i les 6 del matí. Toc de queda al qual els poders públics han agafat molta afició. Com és sabut, el govern volia ampliar l’obligatorietat de tancar-se a casa als municipis de més de 5.000 habitants amb una incidència acumulada de 250 casos per cada 100.000 habitants a 125 casos. Cosa que la justícia no discuteix, perquè, com els tertulians, no són epidemiòlegs, però sí que deixa entreveure que la decisió del govern no és per raons “tècniques”, sinó d’un altre ordre. Concretament per una qüestió d’ordre públic, com els botellots, que en les democràcies no es resolen amb tocs de queda sinó amb altres mecanismes.

Hi va haver molt poques veus al començament de la pandèmia que posessin els drets fonamentals en l’eqüació salut-economia a l’hora d’aprovar restriccions de mobilitat per contenir els contagis de la covid. El resultat és aquest. Tots els polítics s’hi apunten amb ganes, començant pels alcaldes. I no, els jutges, senyors del govern, no “fan d’epidemiòlegs”, com llegeixo a El Nacional que “fonts” de vostès afirmen. Els jutges els estan dient que vostès li han agafat massa afició a resoldre qualsevol problema per l’article 33. Al fuero de los españoles es donaven drets i llibertats, fins que topaven amb aquest article que deixava clar que eren les autoritats franquistes les que en última instància determinaven arbitràriament quins drets tenia realment cada ciutadà i quan els podia exercir per no atemptar contra la unitat espiritual, nacional i social.

Els nostres governants poden anar pensant com resoldre la precarietat laboral, salarial i d’habitatge, que ja hi eren abans que arribés el virus

Així que, si han decidit tancar l’oci nocturn, i els restaurants, a dos quarts d’una, i tenen una massa de població amb ganes de gaudir de les nits tropicals i, amb tot tancat, queden a la platja o a una plaça, haver pensat en la llei de les conseqüències indesitjades. I, de passada, facin una reflexió sobre perquè abans no existia gaire això del parquineo. Potser hi té a veure que si als joves –dades de Barcelona- tenen un sou mitjà de 888 euros -924 els homes i 853 les dones-  i els fan pagar 894 euros de lloguer de mitjana –cosa especialment greu en el cas d’Ada Colau, que venia a canviar això-, és normal que no estiguin disposats a l’atracament que suposa demanar una copa en segons quins locals.

Així que els nostres governants poden anar pensant com resoldre la precarietat laboral, salarial i d’habitatge, que ja hi eren abans que arribés el virus. I no, no és una cosa que es resolgui amb la comoditat del toc de queda. Potser les poques ganes de vacunar-se dels joves té a veure més amb aquesta poca confiança cap a l’administració que amb la vacuna en si.