Si el Govern de Mariano Rajoy va començar fa uns mesos tancant l'aixeta de l'autonomia financera de la Generalitat mitjançant el Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA), ara el Consell de Ministres acaba de donar un nou pas de rosca al control de totes les seves despeses. Aquests diners són els únics de què disposa ara com ara l'Administració catalana, quan els rep, per fer front al pagament de moltíssims proveïdors. Amb la inspecció del FLA, el Ministeri d'Hisenda es garantia un control exhaustiu d'on anava fins a l'últim euro que prestava a la Generalitat. Amb la nova mesura, la Generalitat haurà obligatòriament de facilitar també a Madrid cada mes totes i cada una de les despeses que realitza: ja sigui d'allò rebut via FLA (per aquest conducte el Consell de Ministres va autoritzar ahir fins a 3.334 milions d'euros a la Generalitat) o del generat a través dels seus propis impostos, venda de patrimoni o qualsevol altre ingrés que pugui tenir l'administració catalana. És obvi, per tant, que primer es va tancar l'aixeta i ara se li ha tallat l'aigua. De facto, una intervenció, encara que la paraula soni greu i es vulgui disfressar de vocables més suaus.

El Govern espanyol ja havia advertit que ofegaria encara més les finances de la Generalitat després de conèixer la resolució del Parlament que pretén donar inici al procés de desconnexió de Catalunya. I que ho faria abans d'adoptar decisions més dràstiques en el terreny judicial contra el Govern o la Cambra catalana, si desenvolupava algun dels punts aprovats. Però la seva intervenció sembla haver sorprès la conselleria d'Economia. Bàsicament, perquè no hi ha hagut cap incompliment, fins a la data, de la decisió de suspensió de la resolució aprovada per unanimitat del Tribunal Constitucional. L'Executiu espanyol ha volgut enviar un missatge "seriós, clar i rotund" de la seva capacitat i resolució per asfixiar l'Administració catalana si des de l'altre costat se salta la legalitat constitucional.

En aquest cas, a més, Madrid ha trobat aliats catalans fora dels marges estrictes dels partits polítics unionistes. La nota aprovada pel Cercle de Economia cridant a corregir el rumb de la política catalana, reclamant un govern estable, expressant la seva preocupació per la ruptura de la legalitat i suggerint fins i tot noves eleccions com a rebuig d'un hipotètic pacte de Junts pel Sí i la CUP no fa una altra cosa que expressar el malestar d'una part important de l'empresariat català. Si s'hi afegeix la marxa d'algunes empreses catalanes a Madrid i l'efervescència que viu CDC, o, més ben dit, algun sector del partit, el desgast de la figura del president Mas en la seva àmplia base social és evident en les últimes dues setmanes.