La llista de compareixents del Congrés i Senat pel cas Koldo versus cas Ayuso marca el guió per capítols de la temporada primavera-estiu amb epicentre a les Corts. El PP ha venut la benevolència de no citar Pedro Sánchez o Begoña Gómez, "ara per ara". Alberto Núñez Feijóo ho reserva per a més endavant, amb el dubte de si traspassa una línia vermella de la qual és impossible fer-se enrere. Passada la tramitació de l'amnistia —encara que li queden setmanes de tràmit, no dona gaire més de si—, la cambra alta serà la comissió d'oposició al govern espanyol. Les compareixences tancades pel PP passen pel cor de la Moncloa i Ferraz. De Santos Cerdán a una llarga llista de ministres.

Podien haver cridat l'entorn del Ministeri de Foment i administratiu de José Luis Ábalos i Koldo García, focus real del cas, un com a responsable polític, l'altre en l'àmbit judicial. Però l'objectiu no és saber què va fallar perquè els contractes de la pandèmia tinguessin un colador per al presumpte malbaratament de comissions i corrupteles. La finalitat és fer desfilar l'entorn directe de Sánchez i, tot desgastant, acabar en el familiar.

El president del Senat cridarà Francina Armengol en un xoc institucional sense precedents. També hi desfilarà Salvador Illa, previsiblement, abans de la campanya catalana, però no abans de les basques, en sincronia amb el tempo electoral. També hi aniran el ministre d'Administracions Públiques, Ángel Víctor Torres, i el d'Interior, Fernando Grande-Marlaska.

L'objectiu no és saber què va fallar perquè els contractes de la pandèmia tinguessin un colador per al presumpte malbaratament de comissions i corrupteles; la finalitat és fer desfilar l'entorn directe de Sánchez

En el cas de Begoña Gómez, el marcatge és en diferit. No està citada, però sí els empresaris que van passar pel màster o es van fer fotos amb la primera dama. Una llista de noms que no és al cas Koldo, que no té res a veure amb els contractes de la pandèmia, i sí amb les notícies que fa servir el PP per construir la causa. L'Instituto Empresa, on Begoña Gómez dirigeix el màster, apareix a la llista; també Javier Hidalgo de Globalia o l'empresari Carlos Barrabés, a qui va firmar una carta de recomanació. Són connexions sense irregularitats de fons, "estèticament qüestionables", segons reconeixen fins i tot al PP, però que ajuden Feijóo a dirigir-se al que denominen intencionadament "el col·lapse" de la legislatura.

A partir d'ara, tres eixos travessen l'actualitat nacional. El triplet electoral fins al juny, la picabaralla de les compareixences i l'acció política de l'Executiu. De les eleccions, el match point es troba al 12-M i, si no són un èxit per al PSC, s'hi sumarà el marge de diferència PP-PSOE de les europees.

Mentrestant, l'Executiu intentarà obrir una via per a les polítiques del govern. Aquesta setmana Pedro Sánchez ha començat per l'agenda d'habitatge. Una cartera difícil d'explicar quan es trasllada a l'opinió pública. L'habitatge és com la inflació, el ciutadà el valora positivament si els preus no li toquen la butxaca o si tenir casa no s'emporta tot el sou.

Les polítiques d'habitatge són un repte majúscul? Sí, a esquerra i dreta. Requereixen una aliança de totes les administracions públiques com un objectiu país? També. Però té dues limitacions importants. No pot obligar les comunitats a aplicar la llei i la construcció de parc públic és lenta. Dos obstacles naturals d'aquesta agenda, i més quan hem passat de la política del curt termini a l'immediat.