El sector audiovisual s’ha transformat de manera dràstica en els últims anys, amb la digitalització i els canvis d’hàbits de consum, especialment entre la població més jove.

La crisi provocada pel coronavirus no ha fet més que accelerar les tendències existents prèviament.

En primer lloc, l’emergència d’actors globals, companyies tecnològiques extraordinàriament potents com Google (Alphabet), Apple, Facebook i Amazon —els famosos GAFA—, amb la capitalització borsària més gran del món i que han envaït els mitjans de comunicació amb un impacte important en el sector publicitari. La publicitat s’ha desplaçat dels mitjans tradicionals, televisió i ràdio, al món online, i més concretament a les plataformes. Per posar un exemple, Google i Facebook acaparen el 61% de la publicitat online al Regne Unit.

El mercat està experimentant una profunda “plataformització” dels serveis, és a dir, les plataformes dominen el model econòmic dels mitjans de comunicació, de les comunicacions electròniques i de la informació. La “plataformització” afecta la indústria audiovisual i augmenta també la competència.

Quan ens referim a les plataformes, estem parlant, d’una banda, de serveis sota demanda, l’exemple paradigmàtic dels quals és Netflix, el gran guanyador d’aquesta crisi, amb un augment de 16 milions de subscriptors i un increment d’ingressos del 23% aquest primer trimestre del 2020. Però quan parlem de plataformes, ens estem referint també a les plataformes d’intercanvi de vídeos i a les xarxes socials. En aquest àmbit, tant en els serveis sota demanda com en les xarxes socials hi ha un domini absolut de les companyies nord-americanes, que tenen una presència molt important al mercat europeu, però amb una aportació més aviat minsa al teixit productiu europeu. Els subscriptors de serveis sota demanda a Europa han superat per primer cop la xifra de 100 milions.

Està en joc no només una indústria amb un pes específic en el PIB europeu i de gran valor afegit, sinó també la promoció dels valors europeus mitjançant la cultura audiovisual

Cal tenir en compte que les plataformes d’intercanvi de vídeos i les xarxes socials, on trobem cada cop més continguts audiovisuals, no contribueixen a la producció d’obra europea i pel que fa als serveis sota demanda, està per determinar encara quina ha de ser la seva contribució.

Com afecta tot aquest escenari al sector audiovisual europeu tradicional, és a dir, a la televisió i la ràdio?

Una primera conseqüència, potser la més rellevant i que ja hem apuntat, és el desplaçament progressiu, i cada vegada més accelerat, dels ingressos publicitaris cap al món online, que la crisi de la pandèmia ha accentuat amb una davallada dels ingressos a la TV i a la ràdio entre el 25 i el 75 %.

Una segona és l’afectació a la producció europea de continguts de qualitat, a conseqüència de la disminució d’ingressos publicitaris, i el debat, en alguns països, sobre el finançament dels serveis públics audiovisuals, un debat que es pot accentuar a conseqüència de la greu crisi econòmica.

Una tercera conseqüència és el predomini de les plataformes i de les xarxes socials entre les noves generacions, que han desertat, sembla que definitivament, dels mitjans tradicionals.

I una quarta, vinculada a l’anterior, és com afecta a la població en general la desinformació, molt present a les xarxes socials, la qual cosa presenta greus interrogants pel que fa a poder disposar d’una informació autènticament objectiva.

Cal donar resposta a aquests reptes importants i aprofitar les oportunitats que també es presenten.

Cal potenciar un sector tecnològic audiovisual europeu comú, amb grups paneuropeus, i la cooperació entre televisions, incloent-hi una actitud positiva davant les fusions.

Des del punt de vista legal, cal que les plataformes —totes, no només les de serveis sota demanda— contribueixin a la producció d’obra europea. Més concretament, i de manera immediata, cal que, en la transposició de la Directiva europea de serveis de comunicació audiovisual, aquelles plataformes residenciades fora de Catalunya i que generin ingressos en el nostre país contribueixin a finançar obra audiovisual produïda a Catalunya.

En l’àmbit dels serveis públics, cal aprofitar l’important increment de l’audiència dels programes informatius en temps de crisi, la credibilitat i la confiança que generen, per fidelitzar l’audiència en el conjunt de la programació.

Cal fer una aposta decidida per la cooperació entre els mitjans públics arreu d’Europa, una col·laboració que esdevé indispensable per generar sinergies, per ser competitius en el nou entorn audiovisual i per continuar sent el motor de la indústria audiovisual dels territoris respectius.

Els reptes són immensos i està en joc no només una indústria amb un pes específic en el PIB europeu i de gran valor afegit, sinó també, i molt especialment, la promoció dels valors europeus mitjançant la cultura audiovisual.

 

Roger Loppacher i Crehuet, president del Consell de l’Audiovisual de Catalunya