La padrina Roser fa uns dies que està ingressada a l’hospital comarcal de Móra d’Ebre. Als seus vuitanta-vuit anys, la salut li comença a fer la guitza. Ara fa una estona que dorm, però abans d’aclucar els ulls em recorda que aquesta setmana s’ha commemorat el vuitantè aniversari de la fi de la Guerra Civil. No és casualitat que m’ho recordi. Lluny queda la infantesa que li va tocar viure a aquella nena de la Torre de l’Espanyol (Ribera d’Ebre), qui als quatre anys va rebre l'última abraçada del seu pare, un soldat republicà mobilitzat a la Batalla de l’Ebre i que mai més va tornar a casa. Ella també sap què significa no tenir el pare quan més el necessites.

Ara està més tranquil·la, els medicaments diversos que flueixen per via intravenosa li han fet agafar son. Del maletí trec un llibre que el divendres passat vaig comprar a la llibreria del barri. Al matí, havia vist l’entrevista a l’editor Jordi Creus al programa Els Matins de TV3 on en parlava. A cau d’orella li dic a l’àvia: “Padrina, tinc un llibre que acaba de sortir i que segur t’agradarà” ―sempre li ha agradat llegir i recitar poesia, sempre té un llibre entre les mans―, és el llibre Contes des de la presó, de l’Oriol Junqueras, un recull d’històries i contes que l’Oriol Junqueras ha escrit als seus fills des de la presó. Immediatament, obre els ulls i em diu: “Ai fill, jo també sé què és no tenir al pare quan era petiteta, però saps què, ni la pena més dura farà allunyar ni un mil·límetre els que estan tancats a la presó del seu anhel”.

Contes des de la presó, d’Ara Llibres, és el recull dels contes i històries que ha escrit l’Oriol Junqueras als seus fills durant la injusta reclusió a les presons d’Estremera, Lledoners i Soto del Real. La voluntat d’un pare que, per molt alts que siguin els murs de les presons o llarga la distància que el separa del Lluc i la Joana, mai ha renunciat a continuar educant-los i a explicar-los tot allò que els fills tenen la necessitat de preguntar als pares. Trenta-set històries bellament il·lustrades, per una trentena d’artistes de casa nostra, que fan d’aquest llibre una veritable obra mestra.

Si ho recorden, la revista Sàpiens en va editar una primera selecció formada per onze contes, amb el títol Estimats Lluc i Joana. Un primer recull que va regalar la revista pels voltants de Nadal i que va sobrepassar totes les expectatives previstes, amb més de 45.000 unitats distribuïdes. Un llibre que l’Oriol Junqueras va dedicar a tots els presos i exiliats polítics i, sobretot, als seus fills.

Un llibre ple de paraules de tendresa, coneixement, curiositats, experiments i lliçons didàctiques de diverses temàtiques, des de l’astronomia, la història, la física i la biologia

Ara, Contes des de la presó significa l’obra definitiva, amb nous relats i contes inèdits que completen l’obra de més de cent pàgines. Un llibre ple de paraules de tendresa, coneixement, curiositats, experiments i lliçons didàctiques de diverses temàtiques, des de l’astronomia, la història, la física i la biologia, o amb animals diversos com el tigre, l’os o el drac. La imatge d’aquell professor que feia matinar els estudiants per no quedar-se sense lloc a les seves classes o el divulgador que escoltàvem a programes diversos com En guàrdia de Catalunya Ràdio.

I no m’agradaria acabar sense desvelar petits detalls d’aquesta obra fabulosa. La blavor de la portada ―de tapa dura― acompanya la mà que sosté un avió de paper on viatgen uns nens que miren a l’infinit, tot esperant ser impulsats cap a llocs desconeguts plens de somnis i d’històries fantàstiques. O el pròleg del Pep Guardiola, ple de sinceres paraules que t’entendreixen el cor, un Pep Guardiola que qualifica l’Oriol Junqueras com a home bo i home savi, i on destaca la seva grandesa, bondat, humanitat, valentia i generositat.

Un llibre que ja ha distribuït els 20.000 exemplars de la primera edició i que ja té en marxa la segona per poder arribar a totes les llibreries, fet que el situa al capdavant del rànquing dels llibres de no-ficció més venuts d’aquestes últimes setmanes. Un llibre que, de ben segur, serà uns dels més venut d’aquest Sant Jordi i que moltes mares i pares voldran tenir per llegir als seus fills a cau d’orella, just abans d’anar a dormir.

La padrina Roser em diu si puc llegir-li un dels contes. Jo he triat “Quan els romans van arribar a Sant Vicenç dels Horts” i començo a llegir-lo en veu alta, quan l’àvia Roser atura la meva lectura i em diu: “Fill, ja saps que fa vuitanta-quatre anys que espero que torni el pare a casa. Mai has de deixar de lluitar pels teus somnis. Mai hem de perdre l’esperança de recuperar-lo. I ara hem de lluitar perquè deixin de patir repressió aquells que avui són víctimes de la perpetuació del franquisme. Mai hem de deixar de lluitar per la llibertat!”. Li responc: “Així ho farem padrina, t’ho prometo”.

I amb la lletra i la música del Pep Picas, el cantautor que ―amb el Lolo, el Maxi i el Domingo― acompanya el Sergi Sol a les presentacions del seu llibre sobre l’Oriol Junqueras, Fins que siguem lliures, la padrina Roser s’adorm, somiant que algun dia tornarà a abraçar el seu pare. “Encara que ara sembli que un oceà separa les nostres platges, un dia em veureu tornar sobre un pont d’històries i de contes que us hauré explicat. Aleshores, Lluc i Joana, una infinitat d’abraçades consolaran la llarga absència i les nostres ànimes, ara ja tan fortes, no permetran que cap petitesa els robi mai el somriure”.