Abans de ser elegit contra tot pronòstic futur president dels Estats Units, Donald Trump ja havia canviat el món, a través de quatre idees que va repetir a la primavera mentre buscava la nominació republicana per ocupar el càrrec.

Primera idea. Rebuig de la globalització i el lliure comerç. La Xina s'ha beneficiat del comerç amb els EUA venent producte barat i, alhora, aconseguint que les multinacionals treballin al seu territori oferint mà d'obra de baixos salaris. El resultat ha estat que la Xina s'ha convertit en una gran potència mentre que la classe treballadora americana ha vist que les seves rendes no han millorat des del 2007.

Segona idea. El nacionalisme. "Amèrica, primer" és el lema que pot resumir aquest principi. Però, compte, nacionalisme no és el mateix que populisme. Trump és un ferm partidari de la Constitució americana, que no equipara amb una relíquia que cal enterrar, sinó amb un valor que cal preservar, protegir i defensar. "No som republicans o demòcrates, primer, sinó que primer de tot som nord-americans i patriotes".

La tercera és la de clash o guerra de civilitzacions, entre Occident i l'islam, que a la pràctica podria traduir-se en un control estricte sobre l'entrada de musulmans als EUA.

El quart punt afecta l'elit, en què s'inclou Washington, Wall Street, la Reserva Federal i les universitats. George Nash, autor de l'obra The conservative intellectual movement in America since 1945 afirma que "hi ha la convicció profunda que la política va a la deriva als EUA des de la Gran Recessió del 2008".

La idea dels EUA com un país d'immigrants a la recerca de la llibertat ha arribat al seu límit

Molts americans de la classe treballadora s'han sentit abandonats mentre que el Dow Jones i l'Standard&Poor's 500 assolien màxims històrics i l'alta tecnologia es disparava. Membres de la classe mitjana i pensionistes han tingut por, cosa que ha provocat ressentiment amb la immigració incontrolada. En aquesta insurrecció ha saltat un altre ressort: el desig de preservar la integritat cultural sobre la qual es basa viure junts. La idea dels EUA com un país d'immigrants a la recerca de la llibertat ha arribat al seu límit. Donald Trump ho resumeix així: "La gent vol percebre fronteres". A més, en opinió seva, tot això ha portat a "tenir una economia falsa", fet que ha alimentat "una gran i espessa bombolla". La prolongada política monetària expansiva de la Reserva Federal hi ha contribuït.

La crítica s'estén als mitjans de comunicació, encarregats de desplegar un quadre mental polític i ideològic que tothom ha d'acceptar per ser considerat un ciutadà just.

Trump és considerat per uns quants com un seguidor de Roosevelt, que en el seu programa del 1932, durant l'època de la Gran Depressió, es va mostrar partidari del proteccionisme, grans obres d'infraestructures, immigració reduïda, alts impostos als rics i un veritable sistema de Seguretat Social. En el cas de Trump, desmuntar Obamacare serà una idea de difícil concreció perquè independentment de resultar molt cara ha beneficiat milions de persones sense cobertura.

Un terratrèmol similar s'aprecia a la Gran Bretanya. El mayerisme també està fent bascular la dreta britànica. Theresa May convida els britànics després del Brexit a donar suport a les seves noves idees. "Seguiu-me", els demana.

Per a ella, el referèndum ha estat una rebel·lió popular del país profund contra les elits metropolitanes. La líder conservadora ho interpreta com una crida a un replegament del país a les seves fronteres contra la immigració massiva i la mundialització.

Thesa May s'ha pronunciat a favor d'una flexibilització de l'austeritat, per un Estat més intervencionista que defineixi a més una estratègia industrial. La premier ha mostrat dubtes sobre l'actuació del Banc d'Anglaterra i no vacil·la a posar obstacles a la City.

Aquest nou paradigma està obrint fissures a ambdós costats de l'Atlàntic. El Brexit divideix i l'Alt Tribunal de Justícia ha dit que ha de ser aprovat pel Parlament. Aquestes batalles per identificar les arrels de la democràcia no es veien des de l'època de Cromwell, a la Gran Bretanya del segle XVII.

La divisió racial ha acabat amb un país obert al món

Als Estats Units, la nova plaga de la divisió racial és el símptoma de profundes fractures sociològiques i econòmiques, que han posat fi a un país jove, optimista i obert al món. La classe mitjana, que aglutinava el país, ha passat del 63% al 51% entre el 2008 i el 2015.

Reconstruir els ponts de futur pot resultar una feina molt àrdua. Les revolucions, encara que siguin sense sang, sempre han estat així. I són els països anglosaxons, amb una tradició democràtica molt consolidada, els que les lideren. És tot un senyal de per on pot anar d'ara endavant el món.