Amb la intensitat de la legislatura, el PP o el PSOE s'alternen per començar amb mal o bon peu la setmana. En aquesta hi ha diversos marcs que no afavoreixen els de Feijóo. En el vintè aniversari de la matança de l'11-M, és greu que no hagin demanat perdó a la societat i a les víctimes per la mentida d'estat d'aquells dies de març. I cobra més importància quan els que van gestionar els atemptats reconeixen vint anys després que estarien disposats a tornar-ho a repetir. La fundació FAES de José María Aznar ha triat l'aniversari per apuntalar la teoria de la conspiració, assenyalar els "professionals de la mentida" (no és una autoreferència) i acusar de "càlcul electoral" la recuperació de la dolorosa memòria política d'aquells dies. Ho resumeix en poques paraules la periodista de l'ABC Cruz Morcillo: "Si tu pots mentir amb 200 morts, pots obrir la mentida a qualsevol tema". El president d'ahir, Aznar, ho apuntala; els dirigents d'avui s'hi posen de perfil.

Amb el record del trencament de la política com l'enteníem fins aquell dia, la setmana acabarà ben alt amb la votació al ple de la llei d'amnistia. Hi ha resistència de jutges, fiscals i la capa de l'elit d'alts funcionaris contra la llei. També hi va haver manifestació a Madrid el cap de setmana, amb xifres molt per sota de les anteriors. El llistó del PP ha estat tan amunt, que no dona més de si.

Amb aquests escenaris per al PP i la seva falta de força, l'Executiu tindria net part del camí de la legislatura amb l'amnistia i els pressupostos generals

La rebolcada de la Comissió de Venècia és de fons i és simbòlica. L'empara que el PP ha buscat a Europa es dilueix amb l'elecció d'Ursula von der Leyen davant Manfred Weber, aliat de Feijóo contra la llei, i les conclusions preliminars de l'òrgan consultiu. Diu el PP que l'amnistia és un acte de corrupció política, mentre que la Comissió la defineix com un acte de reconciliació; diu el PP que és un cop a l'estat de dret i l'esborrany garanteix la separació de poders perquè l'apliquen els jutges; i manté el PP que és un "assalt" a la Constitució mentre que Venècia recomana, atesa la polèmica, incorporar l'amnistia a la Constitució mitjançant una esmena. Si no s'escaigués, no s'hi podria incloure. Partint de la metàfora matussera del jutge Manuel García-Castellón, "l'amnistia no està prohibida a la Constitució, l'esclavitud tampoc", aquesta última no podria incorporar-se perquè vulnera els drets humans, mentre que l'amnistia només necessitaria el consens parlamentari.

El PP ha trucat a la mateixa porta per a la renovació del CGPJ i aquest dimecres tornen a la cita Félix Bolaños i Esteban González Pons. Després de l'última reunió, els populars estan a punt d'aixecar-se un altre cop de la taula per mor de l'aprovació de l'amnistia. Una llei que ja estava tramitant-se quan hi van asseure el comissari Didier Reynders de mediador. Si trenca també aquesta temptativa d'acord, no quedarà una sola excusa després de cinc anys de bloqueig. La "ruptura" és molt greu "perquè erosiona la independència del Poder Judicial", en paraules del constitucionalista Tomás de la Cuadra-Salcedo, posant de manifest que no els preocupa la neutralitat judicial, sinó el control.

Amb aquests tres escenaris i la seva falta de força, l'Executiu tindria net part del camí de la legislatura amb l'amnistia i els pressupostos generals. Una negociació difícil i necessària per a l'engegada oficial del mandat. Està previst que el govern espanyol porti el projecte al Consell de Ministres abans de Setmana Santa. La negociació a diverses bandes donarà per a molta anàlisi. Aquest cel d'una legislatura més llarga del previst s'entela pel nuvolot Koldo. No hi ha novetats en el cas més enllà del que se sap pel sumari. Noms que van i venen de les portades sense gaire gràcia. I nous detalls que s'apropen cada vegada més a Ábalos. El focus continua estant en l'assessor corrupte que uneix el destí al del seu exministre. I en el seu cas, el mitjà és el missatge. Ha parlat a OK Diario per dir que no hi ha manta per estirar. Cosa que és molt diferent que no n'hi hagi cap.