Aquest matí m’he despertat amb una pregunta al cap que m’ha fet anar de corcoll tot el dia: és possible viure sense mòbil en ple segle XXI? La resposta curta i fàcil és: no. Però hi aprofundiré una mica més perquè segur que voleu saber-ne el perquè, i no m’agrada deixar la gent amb la mel a la boca. Des d’un punt de vista fisiològic, és evident que podem viure sense mòbil: teòricament, si ens treuen el mòbil de les mans, no ens morim a l’acte (a menys que l’addicció que hi tinguem sigui tan exagerada que el nostre cor deixi de bategar). Els que ens vam criar el segle passat, en som un exemple, perquè en aquella època no existien, i ni teníem la necessitat de tenir-ne ni ens feien cap falta. I la veritat és que es vivia prou bé. Recordo que ens distrèiem amb qualsevol cosa: una pedra o un cordill podien ser tot allò que volíem gràcies a la nostra imaginació. Van ser anys plens de fantasia i d’il·lusió: quan no tens, imagines i desitges. Als joves d’ara els ha tocat tenir-ho tot i estan tristos; han perdut l’entusiasme i les ganes de viure. Quan amb divuit anys t’ho han donat tot i ho has provat tot, què més pots desitjar? Tenir-ho tot a l’abast sembla un somni, però, en realitat, és un malson.
Però això ja són figues d’un altre paner. Tornem a l’addicció al mòbil. Com deia, és possible viure sense mòbil des d’un punt de vista fisiològic, però, malauradament per a la majoria de les persones, des d’una perspectiva capitalista, no. Ens han volgut fer creure que el mòbil ens allibera, però la trista realitat és que mai no havíem estat tan esclavitzats com ara. Ni a l’era dels Tamagotchis. Els humans ja no ens comuniquem; ens enviem emoticones i ens fem likes. La gent troba algú estabornit a terra i, en comptes de trucar al 112, es fa un selfie amb l’accidentat per penjar-lo a Instagram.
Ens han volgut fer creure que el mòbil ens allibera, però la trista realitat és que mai no havíem estat tan esclavitzats com ara
Quan van introduir els mòbils al mercat, ens els van vendre com un gran avantatge, però, si bé és cert que ens ajuden en moltes situacions (quan et quedes tirat amb el cotxe al mig del no-res, per exemple), en moltes altres ens perjudiquen d’una manera considerable. Tot té pros i contres, i el mòbil no n’és cap excepció. Òbviament que ens hem d’aprofitar de tot allò que ens ofereix i ens facilita la vida, però també és cert que hem de rebutjar-ne la part nociva. Tots els productes que ens venen sempre tenen algun avantatge; perquè, si no, ningú els compraria. Però, darrere d’aquests avantatges, hi ha també tot un seguit de trampes per fer-nos-en addictes: des dels additius, perquè mengem un producte compulsivament, fins a les xarxes socials, perquè ens pensem que tenim molts amics.
Hi ha una manera molt senzilla de saber si un producte és nociu per a la salut o no, i és deixar de consumir-lo o de fer-lo servir. Serà llavors quan us adonareu de l’impacte que produeix en vosaltres. Si esteu uns dies sense mòbil, sabreu de què us parlo. El primer que notareu és que us sentiu desemparats; com si us haguessin tret un òrgan vital i haguéssiu de continuar vivint sense ell. Llavors, sense que ho pugueu controlar, els vostres dits començaran a teclejar sobre qualsevol superfície. El millor que podeu fer quan us passi això, és deixar-los fer, ja es cansaran. Una altra cosa que notareu és que, quan llegiu un diari de paper (fareu coses que no us hauríeu imaginat mai que faríeu), intentareu ampliar les fotos amb els dits. Ja us ho avanço: no podreu. Em vaig passar dues hores intentant-ho i l’únic que vaig aconseguir va ser acabar amb els dits exhausts. I, paral·lelament a tot això, també experimentareu una forta ansietat pel fet d’haver sortit de la vostra zona de confort: el mòbil. Uns dies més tard, quan les aigües ja s’hagin calmat una mica i la gent del vostre entorn ja tingui clar que no gireu rodons, percebreu com s’apodera de vosaltres una gran pau interior i com la vostra ment comença a funcionar. I, a partir d’aquí, ja tot seran flors i violes: sentireu com canten els ocells, podreu parar atenció al que us diuen i respondre al que us pregunten, sereu més creatius i, fins i tot, començareu a notar un nou sentiment a dins vostre que s’anomena empatia. En definitiva, recuperareu la il·lusió de viure, que no és poc. I, pel que fa a la pregunta de si és possible viure sense mòbil, la resposta és no si voleu viure en aquesta societat consumista, i sí si us n’aneu a viure en alguna zona selvàtica que encara no hagi estat descoberta per l’home.