Amb un escenari molt diferent del 1976, parafrasejar Tarradellas resulta certament agosarat, però no és gens menys cert. La diferència radical és que el president va venir sense cap causa oberta contra ell. Ponsatí té encara pendent una discutible causa per desobediència, com la que aquest dimecres es ventila al TSJCat contra la seva companya de govern, Meritxell Serret.

Deixant les inventives partidistes i personals a part, la professora Ponsatí ha pogut tornar sense arriscar pena de presó, perquè, per ella, el procés té com a únic horitzó una causa per desobediència, delicte que no es castiga amb privació de llibertat, com ella mateixa ha reconegut en la roda de premsa celebrada al Col·legi de Periodistes. El canvi processal amb relació als condemnats pel procés el 2019 és conseqüència del canvi legislatiu, fruit dels pactes sobre regulacions penals, que la seva formació i altres han vilipendiat, duts a terme entre ERC i el PSOE. El bucle dels retrets du a la melangia, l'antítesi de l'acció política. O sigui que val més deixar-los de banda.

Sabent que la seva llibertat no corria perill, la Dra. Ponsatí ha fet una posada en escena prou pensada i ha sortit, sembla, l'efecte desitjat: la provocació, un cop més, com a parany en el qual el destinatari ha caigut. Hom ha agitat un drap vermell, que el brau ha, incomprensiblement, envestit. O no tan incomprensiblement, si partim de la impunitat amb què, fins ara, ha actuat.

En efecte, Clara Ponsatí ha estat detinguda pels Mossos d'Esquadra a Barcelona. Cal dir ja des d'ara que, sigui quina sigui la censura jurídica que mereixi la detenció —que és tota—, els mossos integrants de l'operatiu resten coberts per l'eximent de l'obediència deguda i sobre ells no pot recaure cap mena de retret jurídic. Res a dir, doncs, sobre la seva actuació com a policia judicial.

Dit això, la detenció de l'eurodiputada Ponsatí, precisament per la seva condició d'eurodiputada, ha estat improcedent i, per tant, il·legítima. Si és delicte o no, hi haurà temps de veure-ho. Il·legítim, en tot cas. I per diversos motius.

 El que no pot ser és que una eurodiputada sigui immune dins de la Unió Europa i no ho sigui en un determinat país que la vol perseguir judicialment

En primer lloc, si la jurisdicció continua al TS, és perquè el TS considera que Ponsatí és eurodiputada. Si és eurodiputada, llevat de flagrant delicte, no pot ser detinguda. Si se la pot detenir, no és eurodiputada —encara que el TS l'ha tractat sempre com a tal—; aleshores, un jutjat de Barcelona seria el competent per instruir la seva causa. O caixa o faixa.

En segon lloc, si hi havia una ordre de detenció, el TS ha anat més lluny del seu propi mandat. En efecte, d'acord amb la seva interlocutòria de 9 de març del 2021 (la que plantejava la prejudicialitat sobre les euroordres), Llarena, l'instructor de la causa del procés al TS, manifestava expressament que no existia cap ordre de detenció contra, entre altres, Clara Ponsatí. Ho diu explícitament, no és una qüestió interpretativa. El que no pot ser és que una eurodiputada sigui immune dins de la Unió Europa i no ho sigui en un determinat país que la vol perseguir judicialment.

Per això, cal rememorar que, com afirma la resolució del TGUE de 30 de juliol 2021 (en anglès, en francès), segons la representació processal de les autoritats espanyoles, les euroordres estan suspeses. Això volia dir que ho estan en atenció que els requisitoriats —Clara Ponsatí entre ells— són immunes en ser eurodiputats. Res ha canviat des d'aleshores.

Certament, les interlocutòries de 12 de gener i de 21 de març d'enguany, en adaptar la situació processal de Clara Ponsatí després de la reforma del codi penal, dictaven la detenció nacional als efectes de rebre-li declaració indagatòria, és a dir, la declaració del processat un cop ho és en el procediment dit ordinari. Ara bé, en reduir-se per l'eurodiputada Ponsatí la carga penal i restar dempeus únicament el delicte de desobediència, aquest no és susceptible de ser enjudiciat segons les regles del procediment ordinari, sinó del abreujat, on no està prevista la formal declaració indagatòria, doncs no hi ha un acte de processament. O sigui, que contra Ponsatí s'està seguint, a parer meu, un procediment incorrecte i no procedia ordenar la detenció per dur a terme una declaració indagatòria improcedent.

De tota manera, el decisiu rau en la qüestió reiteradament exposada de la immunitat de Ponsatí com a eurodiputada, status, recordem-ho, que el TS li reconeix en mantenir la seva jurisdicció com a aforada. Sent, doncs, europarlamentària, no es pot dictar contra ella, sense suplicatori, cap ordre de detenció. Correspon o demanar el suplicatori o fer-li arribar, malgrat que ja ho coneix formalment, el seu nou processament al Parlament d'Estrasburg.

En conseqüència, no pertoca la detenció d'un imputat eurodiputat per lliurar-li la resolució en què consta el processament, però del qual té ple coneixement en estar personada en la causa amb tots els ets i uts.

I per si això no fos prou, cal reblar l'argument amb un altre de prou pes: el delicte pel qual és perseguida l'eurodiputada no té assignada en cap cas pena privativa de llibertat. Per tant, la privació de llibertat mai podria ser compensada amb el compliment d'una eventual pena privativa de drets que és la prevista per la desobediència. O dit d'una altra manera: en virtut, a més, del principi de proporcionalitat, els agents de policia que han detingut Clara Ponsatí —convidada a acompanyar-los, en argot policíac—, com que poden actuar també en funció d'agents judicials, haguessin pogut lliurar-li la notificació, si el jutge els hi hagués tramès. O sigui que no calia en cap moment cap mena de detenció, especialment atesa la seva condició d'eurodiputada.

Un cop li sigui lliurada la notificació, que no esmenta en absolut la seva condició d'eurodiputada, Ponsatí és citada per a la declaració indagatòria el 24 d'abril, amb altres requeriments. Coses que, vist el vist, podrien generar nous i lamentables espectacles, amb el desig de l'instructor del TS que declari en carn i os al seu davant, al mateix TS, a la Plaza de la Villa de Madrid. Quelcom que, eurodiputada o no, esdevé innecessari i desproporcionat en ple segle XXI, el segle de les telecomunicacions. Però aquest pont el passarem —o no— quan toqui.