El partit de Pablo Iglesias, en el seu pitjor moment des que va entrar amb força en la política espanyola després de les eleccions europees del 2014, va fer donar ahir el cop d'efecte amb què pretén iniciar la remuntada, allunyar-se de la imatge de partit sense opcions de governar per la seva radicalitat i aspirar al vot ampli de l'esquerra. Podem va presentar en societat, com a futur ministre de Defensa si arriba al govern espanyol, i com a candidat per Saragossa en les eleccions generals del proper 20 de desembre, el general de quatre estrelles José Julio Rodríguez, que va ser entre 2008 i 2011 Cap d'Estat Major de la Defensa. El general Rodríguez, de l'exèrcit d'Aire, com tots els JEMAD ha estat la persona encarregada de planejar i executar l'operativa militar i depenia directament del president José Luis Rodríguez Zapatero i de la ministra Carme Chacón.

Encara que al món de la política res no es pot donar per segur mai, el fitxatge del general Rodríguez serà un dels més rellevants de les futures eleccions espanyoles. Primer, pel seu rang recent en l'escalafó militar i que des d'ahir passa a ser general de l'Aire en la reserva; segon, pel caràcter de la formació política escollida per presentar-se a les eleccions; i tercer perquè trenca un cert mite respecte a l'opció ideològica dels militars. No debades, Podem defensa pràcticament en solitari a la política espanyola el dret de Catalunya a un referèndum sobre la seva independència –també hi dóna suport Izquierda Unida. I, en el mateix sentit, el partit morat presentarà una candidatura conjunta amb EH Bildu al Senat per Navarra. Si ens remuntem a diverses dècades enrere, seria tant com si el general Gutiérrez Mellado hagués anat a les eleccions de la mà de Santiago Carrillo i el Partit Comunista.

Pablo Iglesias aconsegueix així una pàtina de credibilitat en sectors socials que li eren molt hostils. I, pel perfil de la formació en què s'allista el general, caldrà estar molt atent a quines són les seves posicions respecte als temes més polèmics en la vida política espanyola. A veure si l'independentisme català, sense buscar-ho, haurà trobat un militar que accepti que la majoria de la societat catalana vol votar i vol decidir, com ha assumit en públic Pablo Iglesias en nom de Podem, abans que ho accepti un polític del PP, PSOE o C's, un intel·lectual de dretes o d'esquerres o un director de diari.