Llegeixo a El Nacional l’exercici que ha fet Joan Tardà Fernández per saber quin futur ens espera als catalans i les catalanes, preguntant al Bard, l'eina d'intel·ligència artificial de Google, com serà Catalunya d'aquí a 50 anys en els àmbits de la demografia, l’economia, la política, la societat, el medi ambient i la tecnologia. Bàsicament, està bé per adonar-te que, tot i que ni una màquina ni un humà poden predir el futur —només els homes i les dones del temps i justet—, la intel·ligència natural encara és més interessant que un robot.

Faig un breu resum. Pel que fa a la política, "Catalunya podria ser un estat independent o tenir més grau d'autogovern". Molt bé. I podria ser que no. Però el més interessant sobre aquest punt és que diu que la relació entre Catalunya i Espanya continuarà sent un tema polític cabdal. A veure. No cal gaire intel·ligència per preveure que continuarà aquest empat etern, tenint en compte que fa 300 anys que dura. A banda que es veu que a l’eina no li han introduït les previsions de la Matemàtica de la història d’Alexandre Deulofeu.

Pel que fa a l'economia, la màquina preveu que serà més digital i sostenible. O sigui, que hi haurà un creixement del sector tecnològic i verd. I avisa que la desigualtat econòmica pot ser un gran problema d'aquí a mig segle. És a dir, res que no diguin ara ja la intel·ligència natural dels economistes de tot l’espectre ideològic i una simple mirada al voltant. De fet, l’eina de Google diu que la tecnologia tindrà un paper omnipresent a la vida quotidiana —de debò?— i que hi haurà avenços en la intel·ligència artificial, la robòtica i la biotecnologia, cosa que tindrà un impacte a la feina, l'educació, la salut i altres aspectes de la vida. Res que no passi ja ara.

Encara és més creatiu Robert Zemeckis que tots els bits del món

En l'àmbit demogràfic, l’amic Bard pronostica que l'esperança de vida serà més alta, però que la natalitat continuarà sent baixa. Olé. També sembla una tendència natural i més aviat una descripció de l’actualitat. Com ho és que Catalunya viurà un augment de la immigració que "pot tenir un impacte en la cultura i la llengua catalana". Efectivament. Ja és així. Com és així la concentració de la població a les àrees metropolitanes. Res que no hagi estudiat ja Oriol Nel·lo.

I la societat catalana, com serà?, es pregunta Joan Tardà Fernández —que no té la culpa de la poca evolució de la màquina de Google—. I la resposta, oh sorpresa, és que serà més diversa i multicultural. Diu la intel·ligència artificial que els valors de la igualtat, la tolerància i la sostenibilitat seran més importants —que no vol dir que siguin els que triomfin— i que hi haurà un debat més gran sobre la identitat catalana.

Ah, i encertadament es demana a la màquina pel gran temor a la Catalunya, i el món, del 2074: el clima. La resposta la signaria qualsevol estudiant de primària i Greta Thunberg. Farà més calor, hi haurà sequera i cada cop més fenòmens meteorològics extrems.

Ja ho diu la mateixa màquina, que predir el futur és impossible i que es basa en "tendències actuals", però, afortunadament, encara és més creatiu Robert Zemeckis que tots els bits del món. Si més no ell va preveure la pantalla plana, les gasolineres automàtiques i el drama de les videotrucades. El que no s’ha imposat, afortunadament, és la doble corbata.