1- Debatre sobre debats
Aquesta ha estat la setmana del debat sobre els debats i sobre els no debats. O millor dit, sobre els debats on alguns no volen anar a debatre.
Aviat caldrà un plànol amb els debats, les cadenes on els fan, els participants i els substituts dels participants. Serà bonic. Mentre, ens entretenim amb Rajoy comentant partits de futbol per la ràdio. Sí, ja sé que s'ha dit tot sobre el tema, però voldria compartir amb vostè una reflexió. Li penjo dos talls de veu. Al primer li pregunten quin Real Madrid dels últims temps l'agradat més i ell acaba dient que guanyaran "la undécima"...
[audio mp3="https://www.elnacional.cat/wp-content/uploads/2015/11/Rajoy1.mp3"][/audio]
I al segon fa unes disquisicions tècniques...
[audio mp3="https://www.elnacional.cat/wp-content/uploads/2015/11/Rajoy2.mp3"][/audio]
D'aquests dos talls, el primer encara ha sortit en algun mitjà. El segon enlloc. Per què? Perquè els vaig gravar jo. Vaig enregistrar una gran part de la transmissió i ara he penjat els dos trossos que he volgut. Però, normalment, la cosa no funciona així. S'anuncia Rajoy a la ràdio, en aquest cas a la COPE, la gent l'escolta o no (normalment no) i quan acaba, el mitjà on ha estat fa una peça de promoció amb el que considera més interessant segons del seu criteri. I potser algun particular o algun altre mitjà també pengi un tros que creu interessant. I a partir d'aquí tothom reprodueix aquests moments. I potser es fan virals. Però resulta que potser n'hi ha d'altres més interessants, però no existeixen perquè ningú els ha penjat a la xarxa i, per tant, es perden.
I ara vostè em dirà: si són a la xarxa no es perden. Bé, sí que hi són, però al mig d'una muntanya de milions d'hores i hores d'àudios que es pengen cada dia al món. I, a no ser que algun freak recuperi l'arxiu i es dediqui a buscar-hi cosetes, allò, tot i existir, estarà mort per sempre.
Passa igual amb moments televisius que només existeixen si algú els penja.
2- Qui no vulgui pols...
Quan vas a la ràdio amb el teu fill a parlar de futbol, poden succeir fets imprevisibles i incontrolables. Passa igual quan vas a un debat a una universitat. Pot succeir que un alumne et demani que recomanis un llibre sobre filosofia i que tu t'hagis preparat per parlar d'economia, de gihadisme, de mecànica quàntica i del black friday però no de filosofia. I passa el que passa. I si vol veure el moment, aquí el té. Si vol tenir primer una lleugera idea, aquí té el titular de la cosa...
Per cert, si vol saber les opinions de Rivera i Iglesias més enllà de la filosofia, aquí té el debat sencer (dura una hora i dos quarts, després no digui que no l'he avisat).
3- Albert Rivera i les drogues de Monedero
I parlant de Rivera, resulta que durant una xerrada organitzada per la revista Mongolia, Juan Carlos Monedero (Podemos) va dir sense dir, va insinuar sense insinuar, es pot interpretar que va assenyalar que... Albert Rivera esnifa cocaïna. La conseqüència, aquí la té...
Si Eldiario.es no hagués penjat el fragment en qüestió, expressat en un context concret d'un mitjà satíric i minoritari, ningú hauria sabut ni tant sols que havia existit la xerrada. Però, a partir que el fragment arriba ja editat i empaquetadet per algú al teu ordinador, telèfon o tauleta, allò que en un principi ho havien conegut uns pocs i que en aquell context no hi havien donat cap importància, acaba en querella. És la força dels petits fragments extrets d'un conjunt on passen desapercebuts.
4- Podemos sí, Podemos no, este referéndum me lo como yo
Hi ha moments en què observar la realitat és molt complicadet. En un mateix dia, el blanc passa a gris marengo i negre, passant pel groc canari, amb una rapidesa que acabes pensant que ets tu qui no està fi. I no, qui no està fina del tot és la realitat. Jo, amb això de Podemos i el referèndum fins i tot vaig tenir com un mareig...
Conclusió: algunes informacions cal seguir-les amb una capseta de biodramines a mà. No fos cas...
5- Evangelitzar llocs on hi cal molta evangelització
És sabut que la força de sor Lucía Caram és la seva transversalitat mediàtica. Toca tots els pals i va on calgui per transmetre el seu missatge. I si cal posar-se una samarreta del Barça, se la posa. I si cal ballar, balla. I si cal explicar acudits, ja tarda. Però l'altre dia, els de Periodista Digital es van quedar amb la boca tan oberta que encara no l'han tancat.
Ja ho diu l'Evangeli, quan Jesucrist es dirigeix als "justos": "en veritat us dic que els publicans i les prostitutes us precedeixen al regne del senyor. Perquè quan Joan va venir a vosaltres, al camí de la justícia, i no veu creure'l; però els publicans i les prostitutes el van creure. I encara que vosaltres el veu veure, després no veu canviar de parer per creure'l (MC 21, 31-32)". Doncs bé, la versió actualitzada a "Mujeres, hombres y viceversa"...
6- La culpa va ser de la llargada d'una paraula (o no)
Observi una portada de El Periódico. Versió catalana i castellana. Per molta gent és molt diferent el sentit de l'una i de l'altra a l'hora de tractar el tema Montoro i FLA...
Enric Hernández, director de El Periódico, va explicar a Twitter que "pagos" és més curt que "pagaments" i, per tant, permet posar-hi "Generalitat". En canvi, en l'altre cas només hi cap "Mas" i justet. El més fantàstic del debat generat és que els que van voler veure-hi intencionalitat política, les explicacions d'Hernández els va llepar un peu. I els que van creure's les explicacions, els va llepar un peu la visió política de la cosa. Com veu, efectivament, la fractura social és total (o més).
7- Què és la veritat?
La gràcia dels mags és que ens fan mirar on ells volen que mirem per fer-nos creure que passen coses que creiem certes, però no ho són. Per això moltes persones prefereixen el terme "il·lusionista". Els mitjans de comunicació fem el mateix. Fem mirar la mà dreta i aprofitem per canviar la carta amb l'esquerra.Miri aquesta imatge:
És del programa Espejo Público, que presenta Susanna Griso a Antena 3. En un vídeo ens expliquen el que, resumit, està al text de la foto. I, esclar, tu el veus i imagines tancs, helicòpters i desenes de soldats armats fent trinxeres per protegir la comunitat jueva. I resulta que no. Miri aquest titular...
I ara miri per davant les famoses tanques de protecció que la periodista ens ensenyava per darrere a la primera foto...
Però esperi, que tot és susceptible de millorar... La zona on van gravar les imatges, tampoc és el barri jueu. BIN-GO!!! Crec que s'està coent ja un ONDAS per a l'any vinent.
8- Quan els intel·lectuals ens donen lliçons
Vostè i jo som gent humil, intel·lectualment parlant. Sobretot jo. Per això necessitem fars que ens il·luminin amb una prosa molt carregada d'arguments molt reflexionats i fets des de la superioritat moral. Ens calen referents del pensament, mites de la intel·ligència, prescriptors del millor del cervell humà. Vaja, la nostra vida té sentit amb articles com aquest:
Dir-li pallasso al president de la Generalitat (en funcions) només està a l'abast de la gent que escriu totalment serena. I aquesta serenor és tanta que es nota en el resultat, que no podria ser altre. Quina sort tenim la gent senzilla de poder fruir d'aquest gran nivell...
9- Algú va despistar-se una miqueta
Aquesta setmana hem començat a tenir temperatures que corresponen a finals de novembre. Però al rellotge que posen abans de començar els Telenotícies, continuen a l'agost. Sobretot a Manresa, que si aquests dies a les 9 de la nit estan a 25 graus, en tot cas serien sota zero. Ja sap allò de Manrusia, oi?