Hi ha institucions que des del primer moment s’han pres seriosament la crisi econòmica lligada al coronavirus i prenen el pols de les conseqüències que està comportant entre les seves empreses associades o en sectors molt específics. Es tracta d’exercicis de gran utilitat que ajuden a entreveure l’abast real de l’aturada d’activitat durant l’estat d’alarma i del problema que tenim al davant en l’àmbit empresarial.

En una línia semblant són extremadament útils les experiències d’empreses concretes en els temps que corren. En reprodueixo una que m’explica un empresari amic de fa molts anys. La seva és una empresa que té uns 1.000 treballadors en diverses factories, dedicada a la fabricació de peces que majoritàriament van destinades al sector de l’automòbil. L’empresa es pot considerar tecnològicament molt avançada i totalment internacionalitzada (el 98% de la venda la fa fora d’Espanya). Una bona empresa. I sanejada.

Al cap d’una setmana d’haver-se decretat l’estat d’alarma, vaig parlar amb l’empresari en qüestió, interessant-me per si treballava normalment. No ho feia (tenia un 30% de baixes per incapacitat laboral) però operaven a un nivell relativament alt perquè les comandes s’havien de complir.

El futur ja es veurà, però de moment l’horitzó del sector de l’automòbil s’ha enfosquit una mica més del que ja ho estava

Ubicats a final de maig, torno a contactar-hi i em diu que el panorama s’ha capgirat... en negatiu. Els seus clients van parar l’activitat a mesura que es decretaven confinaments, però ningú no es va preocupar de cancel·lar o com a mínim congelar les comandes. I així, la seva empresa va continuar produint, perquè les comandes actives són “sagrades” i lògicament no et pots arriscar a reclamacions brutals per incompliments. Només els departaments de logística de les empreses clientes anaven rebutjant els enviaments quan tocava fer-los, de manera que a poc a poc han anat acumulant 14 milions d’euros de producte als magatzems de la nostra empresa.

Un cop els clients internacionals han anat reincorporant-se als seus despatxos i s’ha reprès el dia a dia empresarial, han anat cancel·lant formalment comandes. Resultat: en sis setmanes, comandes negatives de 2 milions d’euros, quan en circumstàncies normals haguessin estat de 17 milions (positius, esclar).

La conseqüència a nivell laboral és que l’empresa es troba actualment amb diferents ERTO, d’entre el 50% i el 60% de les seves plantilles segons la fàbrica. Es resisteixen a tancar del tot perquè després costa de tornar a engegar i estan produint a ritme baix per satisfer la tímida recuperació que es va començant a notar.

El balanç del panorama és que, si bé al març van facturar força (10 milions), a l’abril va facturar misèria (2,4 milions) i al maig quasi misèria (facturaran 4 milions, un 75% menys del que haguessin facturat en un mes de maig normal). El futur ja es veurà, però de moment l’horitzó del sector de l’automòbil s’ha enfosquit una mica més del que ja ho estava. Està invertint a Hongria, mentre aquí un dels ajuntaments on està implantada l’empresa endarrereix un permís d’obres per a noves naus industrials durant 20 mesos i un altre ajuntament els posa bastons a les rodes per construir un magatzem robotitzat. Només faltava, em diu aquest empresari crític sobre la manera com s’ha gestionat la crisi, que per a animar la “festa” a Barcelona s’habilitin carrils de circulació com a terrasses per als bars, a veure si així s’ajuda a enterrar l’automòbil.

Bé, per l’interès que crec que tenen, deixo recollides de manera pràcticament literal les informacions i valoracions d’un empresari “pura sang”, apassionat de la indústria, de qui en depenen 1.000 famílies i que, patint de valent i malgrat tot, estic convençut que se’n sortirà.