En el darrer article em referia a les activitats més afectades pels ERTO en el sector industrial manufacturer català. Més d’una tercera part dels seus actius humans resten ociosos en els dos mesos que portem d’estat d’alarma. I què passa a la construcció i als serveis, aquest darrer el sector que ocupa ni més ni menys que 2,2 milions de persones en el règim general de la Seguretat Social?
El sector de la construcció, que comptava a 31 de desembre de 2019 amb 136.000 assalariats, registra actualment 45.500 persones en ERTO, exactament una tercera part. Juntament amb la indústria, resulta que el coronavirus ha comportat per ara la pèrdua temporal d’un terç dels llocs de treball que descansen en la producció física de béns materials. Tanmateix, el gran sector més perjudicat és el de serveis. Suma en l’actualitat 521.000 treballadors en ERTO. Vegem-ho, com vam fer amb la indústria, de manera segmentada.
El primer sector afectat, tant en nombre de persones com en proporció de la seva ocupació, és el format per serveis de menjar i begudes, serveis d’allotjament i agències de viatge i operadors turístics. Inclou hotels, bars i restaurants i hom acostuma a referir-s’hi com a indústria turística, per bé que en la pràctica inclou també consums no relacionats amb el turisme. Més de 140.000 persones en ERTO, el que representa el 63% dels empleats, són unes xifres que fan respecte. Ja es veurà com evoluciona amb el desconfinament, però les perspectives no són gens bones pel que fa al turisme internacional la resta de l’any, veurem quina part es compensa amb turisme interior, veurem qui torna a anar als restaurants i veurem a quin preu hauran d'oferir els seus serveis mentre s’hagin de mantenir les distàncies de seguretat. Mala peça al teler. Això sense considerar que en aquest sector hi treballen 55.700 autònoms, la majoria dels quals no han facturat ni facturen ni un ral.
Si, encara que fos temporalment, comptessin els afectats d'ERTO com a aturats, la taxa oficial del 10,7% a l’economia catalana s’enfilaria per sobre del 29%
El segon bloc d’afectats és el de comerç al detall i a l'engròs i les reparacions. En conjunt són 130.000 persones en ERTO. La principal afectació relativa l’està patint la venda i reparació de vehicles, que té ni més ni menys que el 60% dels assalariats en ERTO. Ara bé, en valors absoluts, l’altre comerç minorista (exclòs vehicles) sobrepassa els 56.000 afectats i el comerç a l'engròs ronda els 49.000. Tot plegat, un 27% dels assalariats. Si hi afegíssim que segurament una gran part dels autònoms d’aquest sector (n’hi ha 122.000) no han treballat fins ara, l’afectació global de l’estat d’alarma en aquesta activitat és enorme.
De la resta de serveis perjudicats per la crisi n’hi ha dos que destaquen per l’elevada proporció d’assalariats que no poden treballar: els serveis personals, on el 59% dels seus 36.400 assalariats estan en ERTO (desconeixem, però podem intuir fàcilment, què passa amb els 27.700 autònoms d’aquesta activitat) i les activitats esportives i d’entreteniment, que tenen el 61% dels assalariats sense poder treballar.
Dues activitats més mereixen ser comentades, l’educació i la sanitat, amb gran presència d’empleats públics, però també privats. A l’educació, que en teoria havia continuat l’activitat, hi ha 36.000 afectats per ERTO, un 22% dels assalariats, tot ells del sector privat o concertat, no pas de l’ensenyament públic. I en serveis sanitaris, a l’activitat (privada) també li ha repercutit l’aturada general de l’economia, atès que prop de 20.000 assalariats estan actualment en ERTO (un 11% dels empleats), als quals s’hauria d’afegir una quantitat no determinada, però segurament molt alta, d’autònoms, que en aquest sector n’hi ha uns 20.000 més.
Tot plegat, a força de xifres i a risc d'un punt d’excés per al lector, il·lustra la magnitud del problema de l’atur que estem vivint en aquests moments. Per bé que oficialment els ERTO no són aturats, en la pràctica ho estan i cobren com a tals. I si, encara que fos temporalment, els comptessin com a aturats, la taxa oficial del 10,7% a l’economia catalana s’enfilaria per sobre del 29%. Un pèl dramàtic, una crisi excepcional de conseqüències incertes.