Els Estats Units tenen un pecat original, i es diu racisme. Després tenen altres defectes i mil virtuts, però avui ens quedarem en el primer de la llista.  Fa uns dies que he tornat de la Costa Est dels Estats Units, teòricament més educada i multicultural que altres zones més interiors o amb un passat sudista i racista. És igual. La sensació de país racista ha estat molt contundent. El virus racista no ha estat encara aniquilat. He detectat brots de racisme a l’Església Catòlica, que és on m’he mogut. No ha estat directament, però apareixia a les converses, a la manera de fer, a l’ambient. Demanes quants bisbes catòlics afroamericans hi ha i et miren com si t’haguessis begut l’enteniment. Preguntes per què els qui esperen que se’ls apliqui la pena de mort no són quasi mai blancs i els sembla una qüestió políticament incorrecta. He vist parròquies on em deien que "quasi mai" hi ha hagut afroamericans, perquè són essencialment "evangèlics" i no s’han interessat gaire pel catolicisme. Sospito que tal volta podria ser també que el catolicisme no s’hagi interessat per ells. He estat en esglésies on a la nau principal celebraven els blancs i irlandesos, i els hispans es trobaven al  soterrani, perquè "els agrada més fer comunitat junts aquí baix". Per sort he conegut gent i institucions que precisament lluiten contra aquests estigmes. Però la lluita implica la seva persistència preocupant.

Els Estats Units és un país que neix d'un desig de ser un espai en què la llibertat i la igualtat siguin els paradigmes que regiran un nou començament.  Però des d'un principi, persones de raça negra, indígenes i fins i tot els llatins van ser exclosos d'aquests ideals. L’expert en estudis hispans Hosffman Ospino, que m’ha acollit a Boston, diòcesi que s’està recuperant de l’escàndol dels sacerdots pederastes, m’explicava que amb el temps s'ha guanyat terreny com a societat, especialment amb l'abolició de l'esclavitud, els moviments en favor dels drets civils i altres iniciatives de transformació social, que han ajudat la nació a reconèixer el fet horrible de la discriminació. Alhora, sorgeixen de tant en tant moviments com el Ku Klux Klan o moviments racials supremacistes, que insisteixen que la raça blanca o les persones d'origen caucàsic són millors que les altres. Clarament, "la posició és una aberració social, cultural i fins i tot psicològica", en paraules de l’expert Ospino, que subscric, i hi afegeixo que també són una posició espiritual inacceptable. Aquests són casos extrems. Però en el fons de les interaccions socials nord-americanes, segueix present una convicció, explícita en certes ocasions, amagada en moltes, que assumeix la supremacia de la raça blanca. A això s’hi han d'afegir matisos culturals com aquella idea que només cal parlar anglès, quan milions de persones al país parlen més d'una llengua a part de l'anglès, o la idea que ser d'origen europeu concedeix un estatus més bo que ser d'Amèrica Llatina o  de l’Àsia o de l’Àfrica. També cal afegir matisos socioeconòmics que privilegien persones que són de raça blanca. No és cap secret que la majoria de líders polítics, persones riques, acadèmics, persones amb posicions de decisió en el món dels negocis, entre d'altres ambients, són de raça blanca. El racisme segueix arrelat en aquesta societat perquè en molts sectors s'assumeix que certs privilegis socials, racials i culturals han de ser com han de ser. També és desafiant que sovint es faci difícil parlar de temes com el racisme i altres prejudicis socioculturals, perquè immediatament són filtrats pels prismes polítics i ideològics que divideixen la societat nord-americana, tant avesada al blanc o negre, mai més ben dit. El meu col·lega, que dirigeix el grau d’Estudis Hispans i Ministeri al Boston College, em deia que "quan una societat no aconsegueix definir amb claredat i amb un sentit d'universalitat conceptes fonamentals com el bé comú i la dignitat inalienable de tot ésser humà, sense excepció, problemes com el racisme seguiran esquinçant el teixit social i fent mal a molta gent". I així està essent. Trump ha dit finalment que "el racisme és el mal". Però el paper ho aguanta tot, fins i tot frases com aquesta, que contradiuen la realitat, la seva acció i la seva política.

El racisme discrimina en base a la raça o a l’ètnia, i ningú està vacunat contra aquesta deriva. Se segueix fent mal partint d’una premissa totalment equivocada i contrària als drets humans. Ningú assumeix que és racista. Però alguns dels qui ho neguen governen el món.