Sorpresa per als que creien que anaven a assistir al funeral polític d'Artur Mas en el Parlament: el president de la Generalitat en funcions potser no tirarà endavant la investidura en la sessió de dimarts, ni tampoc en la segona votació de dijous vinent, en què només es requereix majoria simple, però no està políticament mort. La seva intervenció, de més de 90 minuts, va tenir tres moments destacables. El primer, quan va dir que se sent legitimat després dels resultats del 27S a construir la república catalana. El segon quan va preguntar als diputats si creien que valia la pena seguir en un Estat com l'espanyol, del qual va dir que nega el diàleg i tracta els demòcrates com si fossin delinqüents. El tercer moment va ser quan va convidar els diputats a escollir entre subordinació i llibertat, després de recordar que durant més de cent anys les terceres vies havien fracassat sempre. I el quart, i últim, quan dirigint-se expressament als 10 diputats de la CUP i, fent servir els seus recurrents símils mariners, els va cridar a orientar bé les veles per fer una travessia que no serà plàcida però en què és factible arribar a bon port.

Mas va fer un discurs rocós i voluntàriament dividit en una primera part i una d'última de to més polític, en la qual va emergir en el caire de les seves paraules l'abisme que separa avui el Govern català del Govern de l'Estat. Pel mig les polítiques socials –més que mai–, mediambientals, de creació d'ocupació, d'habitatge, de salut, educació, immigració, cultura, etc. Res a veure, òbviament amb la primera investidura del 2010. Però tampoc amb la del 2012 que ja va tirar endavant amb els vots d'Esquerra Republicana. Mas sent la pressió de tot un Estat, l'espanyol, que l'assetja amb querelles pel procés participatiu del 9N, que pot acabar amb una inhabilitació. Mai un president de la Generalitat ha fet servir paraules tan dures i directes per referir-se a l'actuació dels diferents poders de l'Estat espanyol. Però també sent la pressió de la CUP, que des del primer moment s'ha mostrat molt reticent a la seva investidura, una cosa que, d'altra banda, no aconsegueix entendre després de l'aprovació de la resolució del matí.

Un últim apunt: si el debat tenia per objectiu comprovar si hi podia haver un pas enrere per la seva part després de les advertències de la CUP, aquest no és un escenari realista. Se sent legitimat per presidir la Generalitat en una legislatura de 18 mesos i també capaç d'assolir acords per a la governació de Catalunya amb la CUP.