No ha estat pas idea del president del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha estat el que li ha semblat una gran resposta a la pregunta obligada de Sant Jordi sobre recomanacions de lectura. De visita aquest dimarts a Barcelona per regalar roses, li han demanat quin llibre recomanaria al candidat de Junts+, és a dir, al president Puigdemont, i ha contestat que la Constitució. I no se n’ha estat de subratllar que “a Catalunya es va votar més massivament que a altres pobles, i que a la Constitució hi cabem tots”.
Curiosa, la resposta, per més d’una raó. La Constitució no és un llibre, i malgrat que la qüestió sigui llegir i que l’oportunisme polític pugui semblar encertat, la veritat és que com a recomanació és molt pobre, més encara en una diada com la que se celebrava. Però posats a donar el consell per bo, tenim problemes afegits que faran de la lectura de la Constitució quelcom del tot inútil per a la finalitat que persegueix el dirigent del partit popular; deixant de banda també que segur que el president Puigdemont se l’ha llegida i ha aprofundit en el seu significat en més d’un sentit. Gosaria dir que més que algú altre, però no ho diré! Si més no, pel seu procedir, el del president Puigdemont, sembla que la lectura ha estat més profitosa per a ell que no pas per a un gran conjunt d’abanderats abraonats de la Constitució espanyola, que l’han segrestada i rebregada com han volgut i necessitat per perseguir els seus objectius polítics. I precisament així és com no hi cap tothom!
A Catalunya i a Espanya no llegim igual, i no és pas un problema de llengua, sinó de cosmovisió i valors democràtics
Però no perdem el fil, fer recomanacions de lectura i que aquestes siguin ateses no assegura mai, si més no en un bon llibre, que les opinions d’un lector o lectora i un altre o una altra siguin les mateixes. I això és bo, no pas dolent, com es vol fer creure per aquelles i aquells acostumats a imposar el seu sentit de la vida i el seu sistema de valors com l’únic bo o possible; que, per altra banda, no presenten com a tal, sinó com a veritat universal. En el cas de la Constitució, la recomanació de Feijóo serà contraproduent, o en tot cas no productiva, en el sentit que ell desitjaria, perquè a Catalunya i a Espanya no llegim igual, i no és pas un problema de llengua, sinó de cosmovisió i valors democràtics.
Qualsevol missatge —tots els textos— té un significat per a qui l'escriu i un altre, més o menys proper a aquesta versió nounada, per a qui el llegeix; sigui en poesia sigui en el text d’una llei. Sí, les lleis s’han d’interpretar, si és que les vols aplicar, i això comporta grans problemes i més d’un malentès. Sense que calgui mala voluntat en la interpretació. Imagineu-vos, doncs, a on es pot arribar si n’hi ha. De fet, no cal imaginar-s'ho, perquè ho hem vist i ho continuem veient als tribunals i als discursos polítics sobre l'essència espanyola.