Per tenir clar del que estem parlant, millor mirem i escoltem del que estem parlant exactament i no del que ens han dit o hem sentit dir a algú que ha sentit dir.

Li passo l'enllaç al poema "Mare Nostre" que Dolors Miquel va recitar durant l'acte de lliurament dels premis Ciutat de BCN. Ah, aviso: Si vostè és molt, molt creient, es veu que hi ha el risc de que s'ofengui, com li va passar a Alberto Fernández Díaz, regidor del PP a BCN que va marxar de l'acte en qüestió en senyal de protesta. Per tant, si fos així, no es miri el vídeo.

Què, s'ha ofès? Sí? Doncs em sap molt de greu, sincerament, però jo ja l'havia avisat. I si ha estat així, demanant les disculpes pertinents un cop més, em permet una pregunta? L'ofensa ha estat com per denunciar l'alcaldessa Ada Colau per un delicte d'omissió del deure de perseguir delictes, tipificat a l'article 408 del codi penal i com per denunciar Dolors Miquel per un delicte contra els sentiments religiosos, tipificat a l'article 525.1? Sí? Creu que les denuncies són proporcionades? Bé, llavors no tinc res a dir perquè ja se sap que això de les ofenses i les percepcions són coses molt personals.

Però si l'interessa la meva opinió, li diré que a mi m'ofenen moltes coses cada dia (ei, però moltes), però mai se m'acudiria dedicar-me a judicialitzar les meves ofenses. Per tant, no faria el que han fet els senyors i senyores de la Asociación Española de Abogados Cristianos, que són qui han presentat la denuncia. I no ho faria per:

1/ tinc altra feina.

2/ els meus ingressos no em permeten acudir a la justícia tan alegrement.

3/ crec que els jutjats tenen coses més importants a fer que dedicar-se a estudiar si el que m'ofen a mi és delicte o no.

4/ no necessito usar cap causa ideològica per fer-me publicitat entre qui que crec poden ser potencials clients meus.

Però tampoc ho faria per no participar en el que, sospito, és un corrent ideològic-estratègic consistent en portar a la justícia qualsevol cas que pugui servir per posar llenya al foc del debat politico-religiós de les dues espanyes. Un debat primari consistent en fer gran l'esquerda existent entre els "menja-capellans" i els "Viva Cristo Rey". Els uns provocant als altres i els altres provocant als uns. Una tensió, que encara que és artificial, fa mandra. Perquè només és propaganda. I haver de llegir als llibres d'història que, per crear un cert estat d'opinió, dos titellaires van ser detinguts per l'Audiència Nacional acusats de fer un joc de paraules millorable o que van jutjar una alcaldessa i una poetessa per un poema més provocador que de premi nacional, doncs miri, parlant de provocar, no em provoca precisament patxoca.

Ah, i sobre la moda aquesta de marxar cada cop que escoltes una cosa que no t'agrada (o que fas veure que no t'agrada) o que t'ofen (o que fas veure que t'ofen), em temo que si jo comencés a fer-ho, provocaria un corrent d'aire tan bèstia que aquí començarien a haver-hi unes pulmonies que no te les acabes.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat